Carregar-se Barça TV
— ¿Va ser el millor dia de la seva vida?
— No sé si el millor, però dels millors, segur. I no només per a mi, sinó també per als companys, la gent de Montilivi i la meva família. Òbviament, és un dia per recordar.
— ¿Com ho va celebrar?
— A casa, tranquil, amb els meus germans i amics. No vaig poder dormir gaire i vaig estar despert fins a les tres o les quatre de la matinada llegint missatges a les xarxes.
— ¿I al matí, mentre dinava, era conscient del que havia fet?
— Sí. Va ser una bogeria. No vaig parar de respondre missatges mentre dinava. De fet, el mòbil em va rebentar i tot. Al vestidor se’m va quedar bloquejat quan se’m va connectar el wifi, de tantes notificacions que entraven al final del partit.
— ¿Quants missatges va rebre?
— Uff, ¡moltíssims! Només de WhatsApp, uns 300.
— Va ser portada al diari esportiu Olé del seu país. ¿Què diuen a Mendoza?
— És una il·lusió especial. També ho és sortir en portades de diaris esportius d’aquí. Em quedarà marcat per sempre. A casa estan molt orgullosos de mi, igual que jo d’ells. Els de Mendoza estan molt amb els seus. He rebut missatges molt bonics d’amics i de la família.
— Qui marca un hat-trick s’emporta la pilota. ¿I amb un pòquer?
— ¡Una pilota i un trosset de l’altra! [Riu]. Un hat-trick ja era preciós i el quart gol va ser la cirereta.
— ¿El Girona està salvat?
— Sí... Estem en un moment dolç. Ara estem en una posició molt bona i podem mirar cap a Europa.
— ¿Europa, diu?
— Sí, perquè tenim una gran plantilla. Quan hi ha confiança en un equip i hi ha un vestidor que treballa bé, es pot aspirar tranquil·lament a més.
— ¿Algun company li va dir una cosa que li quedés gravada?
— ¡Tots! Es van sorprendre molt de poder guanyar i marcar quatre gols al Madrid. L’Arnau em va enviar un missatge molt bonic donant-me les gràcies pels gols. Estic content de poder ajudar un noi tan jove i fer-lo feliç perquè, a més, era el seu aniversari.
—¿Es va quedar d’algú del Madrid? la samarreta
— No. No la vaig intercanviar amb ningú. Les meves me les vaig quedar. Una anirà segur cap a Mendoza, per a la meva mare, i l’altra serà per a mi.
— ¿Què li sembla veure nens amb la seva samarreta i fent el seu gest amb els dits a la cara per celebrar els gols?
— És un somni que els nens imitin les meves celebracions. M’emociona, realment. El gest no és res nou. Vaig començar a fer-lo a l’Uruguai amb uns amics i llavors a Nova York vaig continuar. I fins ara.
— ¿Com es motiva abans dels partits?
— Intento relaxar-me i meditar la nit abans. Al partit estic tranquil. Prenc mate i intento sortir al camp amb el cap net.
— ¿Va tancar les xarxes pels comentaris després de l’ocasió fallada al Camp Nou o perquè no volia saber-ne res?
— En general soc molt autocrític i sovint em quedo amb el dolent, no amb el millor. Vaig decidir tancar les xarxes per intentar evitar, potser, els comentaris negatius. No perquè hagués llegit res, sinó perquè volia enfocar-me en el meu entorn i estar amb els que m’estimen i desitgen el millor per a mi. La vida s’ha de disfrutar perquè ofereix moltes més possibilitats. No passa només per les xarxes socials. Al cap d’uns dies les vaig reobrir. No va ser per res dolent, al contrari. Només tenia missatges de suport de gent del Girona i de l’Argentina. El futbol t’ofereix revenges i contra l’Elx vaig poder marcar. Llavors tot el camp cantava el meu nom. Sé que la gent m’estima i em valora no només per marcar gols, sinó pel treball que faig per l’equip.
■
Hi ha qui pensa que el tancament de Barça TV, que afecta 75-80 treballadors reconeguts, més alguna desena externa, és el primer suggeriment dels homes de negre de Goldman Sachs, JP Morgan i altres inversors. Hi ha qui pensa que, junt amb el degoteig d’acomiadaments que ja s’està produint, setmana a setmana, n’hi ha molts al club que han posat les seves barbes a remullar: Fundació, seccions... Gairebé tots pensen que la directiva de Joan Laporta ha decidit que això es diu FUTBOL Club Barcelona. «El que no és futbol professional ens costa 105 milions d’euros anuals», em va dir algú molt important.
Barça TV li costava al club una mica menys de vuit milions d’euros anuals: 6,2 milions del contracte amb Telefónica (d’aquests, 3,5 o així eren massa salarial dels treballadors) i 1,4 milions del lloguer del múltiplex (antena, llicència, emissió...) al grup Pedrazzoli (abans el contracte era amb el Grup Godó). Una cosa ha estat sempre molt clara en el debat entre els responsables del canal i les directives: Barça TV mai seria rendible, perquè aquest mai ha sigut el seu objectiu.
Ni tan sols el productor televisiu Toni Cruz, exmembre de La Trinca, contractat com a consultor extern «per liderar la transformació del canal en un nou projecte multimèdia innovador adaptat a les noves necessitats informatives i d’entreteniment que requereix el FC Barcelona com a entitat esportiva de repercussió internacional», va ser capaç de trobar una fórmula salvadora.
Barça TV és la via més directa per estar en contacte, sense filtres, amb els socis del Barça. La junta de Laporta acaba amb el canal i ho fa a les fosques, sense llum, és més, mentint, ja que el mateix president va arribar a dir, davant les seves pròpies càmeres, que els problemes dels treballadors eren els seus problemes.
El canal, els seus treballadors, no treballaven només per a Barça TV, sinó que també produïen continguts digitals, continguts visuals, per a les xarxes. Era una manera de mostrar la seva diferència, el que és el més que un club. És possible, qui sap, que part del personal pugui ser recuperat, reciclat, per continuar realitzant aquestes matèries, però, de moment, s’han assabentat que ja poden començar a buscar feina.
Insisteixo: tothom a l’entorn blaugrana veu el tancament de Barça TV com un símptoma més que això s’ha convertit ja en Derribos Arias i que les rebaixes, les retallades, la cirurgia, amb dolor i sense avís, ja s’ha convertit en un degoteig permanent. Mentre es parla que el futur Espai Barça generarà uns ingressos anuals de 247 milions d’euros, el club decideix estalviar-se els 7,6 milions d’euros que li costa el seu canal de TV.
No puc oblidar, perquè ha plogut com un tsunami (la memòria de Twitter és terrorífica), el tuit escrit per Elena Fort, estrella de l’actual junta i molt elogiada en la presentació de l’acord sobre l’Espai Barça, que, el 13 d’octubre del 2011, escrivia: «Inútils i ressentits…#sandrodimissio #salvemBarçaTV…I va i es carreguen BarçaTV…#UsFelicitoFills !!!! ».
■