Victòria moral dels sindicats francesos
Malgrat no haver pogut frenar la reforma de les pensions, que eleva l’edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys, les organitzacions de treballadors surten reforçades després del pols amb Macron. L’opinió pública francesa veu els sindicats com a «guanyadors» d’aquest conflicte.
Els sindicats francesos afronten aquest 1 de Maig com una data especial. L’onada de vagues contra la reforma de les pensions marcarà, sens dubte, el Dia del Treballador a França. Després de tres mesos de protestes multitudinàries –les més massives del segle XXI al país veí–, la impopular pujada de l’edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys (amb 43 anys cotitzats per rebre una pensió completa) va ser promulgada el 15 d’abril. A primera vista, el pols va acabar amb una victòria per a Emmanuel Macron. Curiosament, l’opinió pública francesa veu els sindicats com els «guanyadors» d’aquest conflicte.
Alguns diran amb raó que amb els sondejos no es menja ni es compensen dos anys més de treball en professions exigents físicament. Però aconseguir el suport de l’opinió pública sí que serveix per influir en la societat. El fet d’haver marcat en vermell al calendari aquest Dia del Treballador forma part d’aquesta reconciliació dels sindicats amb una part considerable dels francesos.
«Serà, sens dubte, l’1 de Maig més important des del 2002», destacava divendres el secretari nacional del sindicat Solidaires, Aurélien Boudon. Llavors, més d’un milió de persones van sortir al carrer contra l’ultradretà JeanMarie Le Pen, que s’havia classificat per a la segona volta de les presidencials.
Unitat sindical
«Aquest 1 de Maig del 2023 serà inèdit a França. Serà la primera vegada en què el conjunt dels sindicats fa una crida a manifestarse de manera unitària», assegura la secretària general de la CGT, Sophie Binet, en una tribuna publicada a L’Humanité. Després d’haver compost un bloc unitari per oposar-se a l’augment de l’edat legal de jubilació, tots els grans sindicats francesos protestaran conjuntament aquest Dia del Treballador. Una cosa molt poc habitual al país veí.
Els serveis d’intel·ligència parlen d’un 1 de Maig «històric» i estimen que hi haurà al voltant de 100.000 manifestants a París i uns 650.000 en el conjunt del territori gal, segons unes estimacions que s’han d’agafar amb pinces. Fins i tot està prevista la presència a la capital d’uns 100 sindicalistes d’altres països europeus i de la resta del món. Les multitudinàries manifestacions a França han sigut la punta de llança d’uns últims mesos amb un creixement significatiu de les protestes sindicals, sobretot a causa de les escasses pujades salarials que compensin la inflació.
«No en surten debilitats»
«Tot i que la reforma de les pensions va ser aprovada i validada pel Consell Constitucional, no podem parlar d’una derrota de les organitzacions sindicals, ja que van aconseguir liderar una mobilització històrica», explica en una entrevista a EL PERIÓDICO la politòloga Sophie Béroud, professora a la Universitat Lumière Lyon2. Segons explica aquesta experta del món sindical, «la situació actual és molt diferent de la de Margaret Thatcher amb la vaga dels miners de 1985, quan va aconseguir debilitar el moviment obrer britànic a l’imposar-se davant aquesta mobilització. Potser Macron tenia la mateixa intenció de debilitar els sindicats imposant la seva reforma de les pensions. Però no surten d’aquest conflicte debilitats, més aviat al contrari».
De les 12 jornades de protestes arreu del país contra la reforma de les pensions, segons les dades austeres del Ministeri d’Interior, en cinc d’elles hi va haver al voltant d’un milió de manifestants. En dues d’aquestes (31 de gener i 7 de març) es va registrar el nombre de manifestants més elevat en una vaga sindical des de 1962.
«Ha sigut una de les poques vegades en la història contemporània de França en què el Govern s’entossudeix a aplicar una mesura malgrat una opinió pública molt hostil», de prop del 70% dels francesos contraris al text, segons els sondejos, recorda el politòleg Christophe Bouillaud, professor a Sciences Po Grenoble. El llavors president Jacques Chirac el 2003 o Nicolas Sarkozy el 2010 ja havien tirat endavant reformes del sistema de jubilació que van suscitar onades de protestes. Macron s’ha distingit dels seus predecessors al fer-ho a través d’un «decretàs», sense votació sobre la mesura a l’Assemblea Nacional, i malgrat l’hostilitat de l’opinió pública.
La crisi democràtica ha passat factura a la popularitat del dirigent centrista, que va caure als seus nivells més baixos des de la revolta dels Armilles Grogues el desembre del 2018. Una impopularitat que s’ha vist reflectida en les nombroses cassolades que acompanyen els desplaçaments del president i dels seus ministres des de fa prop de dues setmanes.
Talls de llum
Fins i tot l’equip presidencial va haver de recórrer a un autogenerador d’electricitat davant els nombrosos talls de llum, organitzats per treballadors de l’EDF, que van afectar els desplaçaments del cap de l’Estat. «Tallar l’electricitat no serveix per omplir la nevera dels francesos ni per disminuir l’atur», va defensar Olivier Véran, portaveu de l’Executiu. Un discurs crític amb les accions sindicals que amb prou feines està quallant, a diferència d’altres conflictes socials.
■
Els serveis d’intel·ligència preveuen més de 650.000 assistents a les protestes
És la primera vegada que totes les plataformes socials es volen manifestar de manera unitària
«Serà, sense dubte, l’1 de Maig més important des del 2002», destaquen des de Solidaires