Setmana laboral de 4 dies
S’han fet molts experiments. Els resultats són molt positius: els treballadors redueixen l’estrès, milloren la salut i la conciliació
L’any 1870, a la majoria de països industrialitzats s’hi treballaven un mínim de 10 hores diàries durant 6 dies a la setmana i sense vacances. Eren al voltant de 3.000 hores a l’any i la vida de moltes persones era miserable. Amb els anys, s’ha millorat molt, però l’evolució no ha sigut fàcil. Podem recordar, per exemple, el magnat del carbó i l’acer nord-americà Henry Clay Frick, que va ser un opositor ferm de la reducció de la jornada laboral durant la dècada del 1890 i va protagonitzar alguns dels episodis més sagnants contra la lluita obrera, com la massacre de Homestead, en què van morir 10 treballadors.
Un altre cas és la vaga de 44 dies de l’elèctrica La Canadenca el 1919 que va paralitzar Barcelona i va afectar tot el país. Va aconseguir que el Govern espanyol decretés la setmana laboral de 40 hores (5 dies de 8 hores). Uns anys abans, el 1912, l’automobilística Ford ja aprofitava els avenços tecnològics per reduir la jornada fins a les 40 hores setmanals i duplicar salaris. Va millorar la productivitat i la satisfacció de treballadors i clients. Avui en dia, el nombre d’hores de feina anual a molts països industrialitzats ja és d’unes 1.600 hores, amb excepcions com Alemanya (1.350 hores) i els Estats Units (1.750 hores). Són avenços en les condicions laborals que han millorat clarament la vida dels treballadors.
Des de fa alguns anys, i sobretot arran de la covid, s’ha posat sobre la taula la conveniència de reduir la jornada laboral de cinc a quatre dies a la setmana, sense reduir el sou. Se n’han fet molts experiments, com el d’Islàndia del 2015 al 2019 amb 2.500 persones. Els resultats són molt positius: els treballadors redueixen l’estrès, milloren la salut i la conciliació de la vida personal i familiar. I la reducció dels desplaçaments descongestiona el transport, cosa que afavoreix la sostenibilitat. La sorpresa ha sigut que les empreses redueixen l’absentisme i no perden productivitat i, en alguns casos, l’augmenten. I hi ha administracions públiques que donen ajudes als que adopten la setmana de quatre dies.
Molts ja han fet el pas, com la pime de l’automoció Tapla (Lliçà de Vall) i Software Delso (Jaén), que ho fa des del 2020, i la direcció defensa que han guanyat en productivitat, compromís de la plantilla i retenció del talent. És el mateix que demostren els experiments que s’estan fent per tot el món, amb setmanes de 4 dies i entre 32 i 35 hores de feina a la setmana, però també indiquen que s’ha d’anar amb precaució en el cas de les empreses més petites, o les que no treuen tot el profit de les noves tecnologies i de l’organització del treball i les reunions. En molts casos s’aconsegueix que reduint els dies de feina hi guanyi el treballador, l’empresa i la societat, però també hi ha empreses que no estan contentes, en uns casos perquè es redueix la interacció entre companys de feina i perquè en d’altres creuen que baixa la productivitat.
Per tant, s’ha d’organitzar bé la feina i els sistemes de motivació i control, i aconseguir el compromís i el rendiment de les persones. A més, no hem de perdre de vista que tenim altres reptes molt importants que també demanen mesures urgents, com la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, ja que encara no s’han recuperat els nivells del 2008, i l’alta inflació actual encara ho complica més. Per tant, tot apunta que amb la setmana de quatre dies podem guanyar-hi tots, però s’ha de fer bé per aprofitar-ne els avantatges i garantir que no perdem competitivitat.
■ el sobrecost que els implicarà treure la mateixa feina en menys hores. No obstant i malgrat les millores en els processos que puguin introduir, des de Publiservei tenen clar que «l’única manera que tenim d’implementar-la és contractant més gent, no hi ha volta de full».
Una altra via és la reducció de temps morts. «El divendres a la tarda no treballem i ens estem adonant que és un dia cada vegada més inútil. Molta gent té torn de nou del matí a dues de la tarda i a les 12 del migdia acaben la feina», explica el propietari. La seva idea passa per compactar aquelles hores en la resta de la setmana i alliberar un dia sencer.