¿Derogar el sanchisme?
Se sabia de l’existència del felipisme i de l’aznarisme, i es podria discutir l’abast del zapaterisme, però no del rajoyisme, que no va existir. I encara és aviat per saber si hi haurà un fenomen anomenat feijooisme, tot i que per angoixar Feijóo, l’ayusisme va vent en popa. Ara, el líder del PP acaba de donar carta de naturalesa al sanchisme. Què més podia voler el president del Govern. Perquè sí, l’antisanchisme està molt instal·lat en les dretes i s’estén fins i tot a una part de les esquerres, però el fet que el PP centri la seva campanya a «derogar el sanchisme» eleva Pedro Sánchez al pedestal del lideratge que li neguen els mateixos que el repudien.
Perquè a algú li sigui atribuït un isme personal s’han de donar algunes condicions. Es requereix una forta personalitat i un gran lideratge, els que van tenir Felipe i Aznar. És necessari a més que després dels seus mandats quedi un llegat reconeixible. Millor o pitjor, els dos presidents el van deixar. I n’hi hauria prou de llegir l’exministre socialista José María Maravall per veure que hi ha moltes persones, entre les quals significats felipistes com l’esmentat exministre, que consideren bona o molt bona –per utilitzar un llenguatge demoscòpic– l’herència que deixarà Sánchez. Més enllà, és clar, dels errors i la mala gestió d’algunes qüestions. La del Sàhara, per citar-ne una.
Així que podem preguntarnos quin geni ha dissenyat per a Feijóo una campanya que engrandeix el seu rival, tot i que des del PP creguin que sanchisme és sinònim de fanfarroneria, autoritarisme, ruïna i malbaratament. Els mateixos trets de personalitat i gestió que el PP va atribuir, per cert, a González. Però ¿què vol Feijóo? ¿Acabar amb l’arrogància o eliminar tot rastre de l’acció de Sánchez? ¿Serà ell més humil en el seu acompliment? ¿O simplement pretén acabar amb l’ingrés mínim vital, la pujada de l’SMI, la reforma laboral, la llei de l’eutanàsia o fer tornar Franco al Valle de los Caídos? Són dubtes que sorgeixen quan s’abomina de tot el que fa el Govern i es fica tota l’acció governamental al sac d’un eslògan fàcil. ■