¿Què passa amb la justícia?
Jutges, advocats i funcionaris de tots els cossos secunden la protesta iniciada pels lletrats de l’Administració de justícia per reclamar una millora salarial amb què compensar les pèrdues per la pujada de preus. Aquestes són les tres claus de la vaga.
El món judicial està en ebullició. Pràcticament coincidint amb l’inici del 2023 i la pujada incontenible de la inflació, van començar les convocatòries de vaga. Les van inaugurar els lletrats de l’Administració de justícia (LAJ), abans coneguts com a secretaris judicials, que van aguantar dos mesos i mig d’aturades fins aconseguir una pujada salarial d’uns 400 euros que fa que ara cobrin més que els que tenen només la categoria de jutges i encara no són magistrats en un mateix jutjat. Això va servir de revulsiu per a tots els cossos. Aquestes són les reclamacions de cada col·lectiu i el motiu pel qual una convocatòria de vaga se succeeix amb una altra.
1
Lletrats de l’Administració de justícia. Van estar dos mesos de vaga per aconseguir una pujada salarial de més de 400 euros bruts. Durant el temps que van durar les vagues, es calcula que es van suspendre més de 350.000 judicis a tot Espanya i unes 424.000 demandes van quedar aturades a l’espera que se’ls donés entrada en els jutjats. També xifraven en 1.280 els milions d’euros paralitzats en els comptes de consignació judicial (els dipòsits que serveixen per pagar les multes, indemnitzacions, pensions alimentàries etc.). Tot això deixa un escenari que serà difícil de recuperar aquest any. L’acord a què han arribat amb el Ministeri de Justícia, que en un primer moment va optar per la confrontació directa amb el col·lectiu i els va qualificar de «privilegiats» declarant que la seva vaga era «política», va ser recolzat pel 76% de la carrera.
2
Funcionaris judicials. Tot just haver-se conegut l’acceptació per part dels ministeris de Justícia i Hisenda i Funció Pública de l’increment salarial per als lletrats de la LAJ,els funcionaris judicials convocaven aturades en les hores que suposarien la suspensió de judicis i tota mena de diligències. Entre els suspesos figuren el que se celebrava a l’Audiència Nacional contra l’expresident valencià Francisco Camps o el que estava previst que comencés el 24 de maig contra dos exconsellers madrilenys durant la presidència d’Alberto Ruiz-Gallardón.
Els funcionaris al·leguen que fa 20 anys que assumeixen competències que no els corresponen i per les quals no els paguen, però que han quedat més patents durant la vaga dels lletrats. El comitè de vaga dels funcionaris sosté que dues disposicions finals de la llei de retribucions de la carrera judicial i fiscal firmada el 2003, quan es va posar en marxa l’oficina judicial, suposa l’equiparació de complements i de qualsevol pujada salarial que es faci a algun dels col·lectius implicats en el seu funcionament. Apujar el sou als LAJ i no a la resta trenca l’equilibri existent.
Després que la ministra Pilar Llop justifiqués que no es faci cap oferta als funcionaris des de la Feria de Abril, aquests van substituir les aturades per set dies de vaga, que començaran el 4 de maig, i van reclamar la dimissió de la responsable de Justícia.
3
Jutges i fiscals. Dilluns passat les associacions de jutges i fiscals, a través d’un comunicat conjunt, van anunciar que a partir del 16 de maig faran vaga si no reben una pujada de les seves retribucions. Divendres, els primers van comunicar la convocatòria de les aturades al Consell General del Poder Judicial. Malgrat la contundència dels manifestos de les associacions majoritàries de les dues carreres, els jutges consultats per EL PERIÓDICO confien que no s’arribi a cap jornada de vaga. Afirmen que els jutges, com a poder de l’Estat, poden parar per demanar més mitjans o millores en el sempre millorable servei públic que es dona en la justícia, però no per una millora retributiva, i més amb el retard ocasionat amb la vaga dels lletrats.
Al tornar del pont, el dimecres 3 de maig, està convocada una reunió de la taula de retribucions. Les associacions progressistes de jutges i fiscals esperen l’opinió del ministeri abans d’anunciar si s’adhereixen a la convocatòria de mobilitzacions dels seus companys. Veient el que ha passat amb els funcionaris, no sembla que trobin cap oferta de millora salarial sobre la taula. ■