L’ONU adverteix de l’impacte de la guerra en la demografia d’Ucraïna
▶ El cap del Fons de Població de les Nacions Unides assegura que a les zones més castigades pels combats els joves se n'han anat i hi queden sobretot dones grans
Alguns estudis assenyalen que la població d’Ucraïna es reduirà un 30% les pròximes dècades, a causa de la guerra. I un informe publicat recentment per la Comissió Europea ha arribat fins i tot a assenyalar que Ucraïna podria haver perdut més d’un terç dels habitants el 2025, i s’accelerarien així fenòmens demogràfics ja preexistents. Als 54 anys, el mallorquí Jaume Nadal Roig, demògraf i representant del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) a Ucraïna, és prudent amb les anàlisis a llarg termini al tractar-se d’un conflicte encara molt recent i en curs, però també té pocs dubtes. «La guerra està afectant la demografia [d’Ucraïna]», afirma, en una entrevista concedida a EL PERIÓDICO.
Els números i la realitat corroboren aquesta situació. «Parlem d’uns 14 milions de persones encara en una situació de desplaçament, dels quals 5 o 6 milions són desplaçats interns» dins del país, diu Nadal. «També hi ha una proporció cada cop més alta que és població retornada. Però els números són molt fluids», adverteix, al raonar sobre tendències que també plasmen un important moviment de població de l’est i el sud (especialment de les zones on els combats són més intensos) cap a l’oest.
Sense dades oficials
Els desajustos demogràfics s’aprecien, de fet, en el que es veu en el dia a dia. «Com deia, no hi ha dades oficials, però el que també hem estat veient, des d’una perspectiva d’evidència empírica, és que, a moltes de les zones del país més afectades per la guerra, la població jove se n’ha anat i els que hi han quedat són principalment dones grans, especialment en àrees rurals», argumenta.
El punt de partida, en qualsevol cas, és el d’un país que, ja abans de la guerra, tenia una marcada tendència a perdre població (des de la dècada dels 90 del segle passat). «Això té a veure amb alguns factors. Un, la baixa taxa de fecunditat; l’altre, que és una peculiaritat d’Ucraïna, la sobremortalitat masculina, degut principalment a problemes d’alcohol, tabac, els accidents de trànsit...», diu el demògraf espanyol de l’UNFPA.
Tot i així, segons l’expert, el conflicte en curs accentuarà algunes tendències demogràfiques ja en marxa. «Des de les maternitats ens diuen que els naixements són bastant inferiors als d’abans de la guerra. A
Khàrkiv [a l'est], ens comentaven que, de les 450.000 dones en edat fèrtil que hi havia, en queden possiblement unes 80.000. Això dona la dimensió d’aquest procés», afirma Nadal.
Donar a llum en guerra és una experiència, sens dubte, amb seriosos riscos per a la salut de les dones i els nadons, amb conseqüències que poden ser greus. A Ucraïna, «el que es calcula és un augment d’entre el 7% i el 10% de parts prematurs, i també s’ha vist un increment dels casos d’hipertensió durant l’embaràs, així com més sèpsia i infeccions», diu Nadal. «Alguns metges a Dnipró i Újhorod també ens han parlat d’un augment d’avortaments espontanis», afegeix.
Amb tot, d’acord amb aquest analista amb experiència prèvia en missions a països com Egipte, el Brasil i Bolívia i que avui és un dels funcionaris espanyols de l’ONU de més alt rang a Ucraïna, remarca millores en els protocols de les estructures sanitàries ucraïneses (910 és el total de les que han rebut atacs, segons l’última actualització de l’ONU). Treballen «malgrat les dificultats, són uns herois i unes heroïnes».
Amb això, a l’est d’Ucraïna, «si és necessari, avui és possible donar a llum en soterranis habilitats com a refugis. Per descomptat ningú hauria de parir així però... és la solució que han trobat [en les circumstàncies existents]», afirma. A l’oest, en canvi, el problema és que els centres es troben que han de fer front a atendre moltes més persones, perquè ara en aquestes zones hi viuen més ucraïnesos i necessiten el servei públic.
«La guerra ha accentuat la baixa natalitat i la curta esperança de vida dels homes»
Tràfic d’éssers humans
Aquest és un altre tema. «Moltes dones que abans tenien assegurances privades, ja no en tenen per les dificultats econòmiques i, per això, utilitzen el servei públic, i el sector públic té un paper encara més important», remarca Nadal, membre d’una organització que només ha rebut el 70% del pressupost que necessita per fer front als seus programes al país.
No és l’única preocupació. També hi ha la plaga de les xarxes que trafiquen amb persones. «Al principi de la guerra, vam veure xarxes operant a Ucraïna i fora d’Ucraïna, que feien campanyes molt actives per reclutar dones desplaçades o dones que es plantejaven anar-se’n. Aquesta presència continua», argumenta, a l’assenyalar que el risc és que les coses puguin anar a pitjor. «Ens preocupa molt la vulnerabilitat econòmica de moltes llars de dones», afirma.
■