Eleccions entre dos terratrèmols
Erdogan va arribar al poder dos anys després que un terratrèmol matés milers de turcs el 1999. Un altre sisme podria ara decidir la sort de la seva reelecció. La seva popularitat està en mínims històrics, i el país que dirigeix està frustrat i enfadat amb
Va passar el segon dia després del terratrèmol del 6 de febrer passat: al carrer, a l’esquerra, ambulàncies corren en totes direccions, esquivant patrulles de policia i cotxes que han quedat encallats a la carretera, a falta de gasolina per poder escaparse del lloc. A la dreta, flanquejant el carrer principal de la ciutat d’Iskenderun, una filera d’edificis esfondrats, desenes. Alguns veïns pugen a sobre de la runa, criden, arrenquen alguns objectes o blocs del terra, ploren. Un, fins i tot, es passeja pel lloc amb una escopeta més llarga que ell mateix.
«No hi ha ningú del Govern, ¡ningú! Ningú ens ha vingut a ajudar, ni a dir-nos com hem de treure la gent. Ho estem fent tot nosaltres, sense saber res. No ve ningú», crida un veí desesperat. «Dins del barri la situació és molt pitjor. Allà està tot destrossat. No queda res dret», contesta un altre home.
Uns metres més enllà, dos cossos tapats amb una manta, jeuen a terra. Una dona els vetlla i plora sense contenció. «Els hem tret de l’edifici fa cinc hores. Una parella de persones grans; ella és la seva filla. A això em refereixo, ¿ho veus? No ve ningú a recollir els cossos. Fa hores que s'estan podrint al sol», diu el primer home. El seu contertulià, encès, esclata: «¡Necessitem ajuda immediatament! ¿On ets, Turquia? ¿On ets? La gent mor, el poble mor. ¡Turquia!».
Poques vegades, en un país, tres paraules aconsegueixen retrunyir tant. La pregunta ‘¿on ets, Turquia?’ no és una pregunta normal al país, sinó que diu molt més del que explica; recorda molt més del que expressa. La frase original va ser encunyada el 1999 i no és exacta però és molt semblant. El seu eco encara ressona en un moment en què el país s’enfronta a unes eleccions presidencials clau, programades per al pròxim dia 14: «¿On és l’Estat?». Va néixer, com aquesta vegada, d’un gran terratrèmol.
Va ser el 1999 i va sacsejar la regió d’Izmit, a pocs quilòmetres d’Istanbul. Com el d’aquest any, va passar de matinada, i va segar la vida de desenes de milers de persones. El d’aquest febrer, més de 55.000; el de l’agost de 1999, prop de 18.000. Les similituds segueixen: com aquesta vegada, la raó principal del nombre de morts va ser –i és encara– la mala qualitat de les construccions, moltes vegades fetes a base de pasta de sorra de platja. En aquesta ocasió –com ara– la població civil es va bolcar en massa a ajudar els afectats. En aquesta ocasió –com ara– van ser molts els que van criticar el Govern per «reaccionar tard i malament».
País de sismes
«¿Per què hem de viure aquest trauma? ¿Per què l’Estat no pot garantir la nostra seguretat? Ens deixen morir, de veritat, fa molta por», explica la Zeynep, una habitant d’Istanbul que va anar fa 23 anys a ajudar els afectats i que ara vol abandonar la seva ciutat per terror a un altre gran i devastador terratrèmol.
La gran ciutat turca està situada sobre una falla activa, i viu l’amenaça constant d’un altre gran terratrèmol en el futur. «Ens cobren impostos específics sobre el terratrèmol, però tot i que se sap d’aquest problema des de fa dècades, no es fa res. Fins i tot els edificis nous s’esfondren. ¿Com pot ser això?», continua la Zeynep.
El terratrèmol d’Izmit de 1999 va sacsejar la vida política de Turquia per sempre. Les enormes fallades del Govern turc de llavors van propiciar l’ascens, dos anys després, del Partit de la Justícia i el Desenvolupament de Recep Tayyip Erdogan, el primer polític islamista que va passar a governar el país.
Canvi de paradigma
Erdogan va prometre canviar la política turca i aprovar nova legislació per garantir que tota construcció es fes amb els estàndards mínims per suportar un terratrèmol de gran magnitud. Les lleis van prosperar, però els problemes van persistir, accentuats per amnisties a la construcció promogudes per Erdogan durant els últims anys: a canvi d’una petita multa a l’Estat, un constructor podia legalitzar el seu edifici aixecat il·legalment sense gastar-se diners a reforçar l’esmentada construcció.
Molts turcs, ara, creen paral·lelismes entre els dos terratrèmols: la destrucció del primer va ajudar a canviar el Govern turc de llavors. El del febrer d’aquest any podria portar Erdogan, en mínims de popularitat històrics, en la mateixa direcció.
Però per a molts els dubtes persisteixen. «El constructor és culpable d’intentar certes martingales per guanyar més diners. Però, ¿i l’Estat? ¿No té responsabilitat?», diu la Zeynep mentre deixa anar una rialla una mica amarga. «Som un país de comèdia. Mai ho he volgut, però de vegades sembla que l’única solució és marxar...».
■
La pregunta «¿on ets, Turquia?» ressona de nou aquests dies al país