Segrestos i cocaïna, les xacres del Sahel
«Pensar que la variable religiosa explica la violència al Sahel és un gran error», explica al seu nou llibre Beatriz Mesa, experta en una regió on els grups criminals campen al seu aire.
Les regions desèrtiques i desolades del Sahel, especialment al nord de Mali, s’han convertit en l’escenari perfecte per als grups criminals. En aquestes grans extensions àrides, les fronteres no existeixen, tampoc un Estat fort que garanteixi les necessitats bàsiques de la població. Aquesta absència d’ajuda i control ha provocat que diverses organitzacions, que es presenten com a gihadistes o secessionistes, ocupin aquest buit i hagin convertit el narcotràfic, els segrestos, les armes i els recursos naturals en el seu principal negoci.
«El problema rau en el repartiment dels recursos entre el nord i el sud de Mali i això ja afecta altres països veïns amb capes socials immenses que pateixen la ignomínia. La violència és l’ofici dels joves que han vist en l’arma una manera de reconèixer-se. Busquen feina i allà en van trobar», relata Beatriz Mesa, experta en el Sahel i autora del llibre Los grupos armados del Sahel. Conflicto y economía criminal en el norte de Mali (Catarata). Són 300 pàgines que busquen posar ordre a l’espiral de violència que viu aquest país i desmuntar la idea que la religió és l’únic factor que motiva aquests grups.
«Pensar que la variable religiosa explica la violència al Sahel és un gran error», explica Mesa, que remarca que com a rerefons hi ha cobdícia i control territorial per a les elits armades i supervivència per a la resta. Explica que des del naixement d’Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) el 2007, hi havia homes armats vinculats a trànsits il·lícits i lícits. «El que hi havia era, d’una banda, l’expansió del wahhabisme (doctrina religiosa de naturalesa fonamentalista) i, d’altra banda, tràfics i segrestos que es feien en nom del gihad», explica l’experta amb més 16 anys seguint de prop l’evolució d’aquests homes armats des del Marroc i en desenes de viatges al Sahel, especialment Mali, Níger i Burkina Faso.
Estats paral·lels
El paisatge de la violència és avui més complex perquè a AQMI se li atribueixen altres branques com la d’Ansar Dine o el Front d’Alliberament de Macinas, totes sota el lideratge d’un tuareg, Iyad Ag Ghali. Davant aquest conglomerat existeix una altra organització rival, l’autodenominada Daech que es mou a la zona oest de Níger, a prop de la frontera amb l’est de Mali, a la regió de Menaka.
El 2003 van començar els segrestos fora de Mali i, junt amb el trànsit de cocaïna i altres drogues, han permès la independència econòmica d’aquestes organitzacions que funcionen com a Estats paral·lels. Això ha provocat encara més violència, ja que els ha permès comprar més armes i homes i «ha possibilitat als actors convertir-se en exèrcits d’oposició als mateixos Estats», relata Mesa.
Sobretot hi ha dos grups diferenciats en aquesta regió, els gihadistes i els independentistes. «Cada un està assentat sobre una ideologia amb la mateixa finalitat que no és cap altra que el control territorial i el poder econòmic. En aquestes terres, liderar una tribu, el control de les rutes, dels punts d’aigua, el control de l’or, del petroli, del gas, del narco, de la sal són motius per emprendre una insurgència», explica l’experta.
Sortida francesa, arribada russa
L’amenaça de segrest al nord de Mali ha provocat que actualment amb prou feines hi hagi presència d’europeus a la zona, ni cooperants ni periodistes. Tampoc de militars francesos, que van arribar al país el 2013 i la presència dels quals ha sigut «un desastre», segons Mesa, perquè «ha produït més inseguretat». «França ha deixat de ser un soci fiable per a Mali perquè la integritat territorial del país continua danyada per la presència dels grups armats». La intervenció internacional ha contribuït que Mali hagi perdut la seva part nord, Azawad, l’origen de tota la violència actual.
Amb la sortida de les tropes franceses del territori malià, l’agost 2022, Rússia ha guanyat una cadira preponderant al paisatge sahelià. La percepció de la població és que «els russos no es casen amb ningú i la seva objectivitat els farà intervenir al nord de Mali per tornar-li a l’Estat la integritat». El problema, explica Mesa, «és com intervindran (en al·lusió al Grup Wagner) perquè fins al moment el balanç és dolent a causa de les actuacions arbitràries comeses». ■