Cabells blancs i política
La meitat dels nord-americans creuen que l’edat ideal per ser president està entre els 51 i els 65 anys, malgrat que cinc dels últims vuit candidats a la presidència passaven de llarg dels 65
L’edat no fa savis, fa vells. Bob Hope deia que s’és vell quan les espelmes costen més diners que el pastís, i tenia raó. El que passa és que aquests vells tenen experiència i alguns són capaços d’utilitzar-la amb intel·ligència. No tots, però molts. Aporten prudència. En realitat, els vells no ho fan malament en política i ho demostren presidents com Pertini, Napolitano i Mattarella, que, amb edat avançada, contribueixen a posar ordre i sentit comú en l’enrevessada política italiana. A Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa també té 75 anys. Xi Jinping en farà 70 al juny. Tenen mèrit en un món que ens vol a tots joves i atlètics.
Una enquesta del diari USA Today i de la Universitat de Suffolk conclou que la meitat dels nord-americans creuen que l’edat ideal per ser president està entre els 51 i els 65 anys, malgrat que cinc dels últims vuit candidats a la presidència passaven de llarg dels 65 i hi ha molts senadors que tenen més de 80 anys. La mateixa Nancy Pelosi en tenia 83 quan la victòria republicana en les eleccions de midterm la va jubilar com a speaker de la Cambra de Representants i ningú discuteix la seva bona feina. Dic això perquè aquesta setmana Joe Biden ha anunciat que es presenta a la reelecció quan complirà 82 anys, i això implica que deixaria la presidència amb 86, un rècord en la història nord-americana. Si guanyés Donald Trump, tornaria a la Casa Blanca amb 78 anys... que són els que tenia Biden quan el va derrotar el 2020. Avanço la meva opinió perquè no hi hagi dubtes: prefereixo Biden amb 82 abans que Trump amb 78, i confio que la seva imatge de moderació s’imposi davant l’extremisme que sembla que s’ha apoderat del Partit Republicà.
En perfectes condicions
La responsabilitat de dirigir la principal potència mundial exigeix estar en perfectes condicions físiques i mentals i no hi ha dubte que l’edat influeix en aquestes qüestions que els electors han de tenir en compte, tot i que la realitat és que, en una societat tan polaritzada com la nord-americana, la immensa majoria vota per sigles i colors, Demòcrata o Republicà, vermell o blau, i només després mira la cara del candidat. Els que la miren són els indecisos... Si la votació està ajustada, poden decidir el guanyador. I sens dubte la mirarà Trump, que convertirà l’edat de Biden en l’eix central de la campanya contra qui anomena Sleepy Joe (ensopit). Amb deteriorament mental estava Reagan mentre l’URSS es desfeia i amb deteriorament físic estava Roosevelt quan acabava la Segona Guerra Mundial i el país va continuar funcionant... tot i que sens dubte no sigui la situació ideal. En aquests moments tot fa pensar que la pròxima elecció serà entre un Biden de 82 anys i poc carisma en tàndem amb una grisa Kamala Harris (Biden no ho ha fet malament a Ucraïna, però el seu nivell de popularitat està al voltant del 40% des de la potinera retirada de l’Afganistan) i un Trump que no respecta la democràcia, que sempre està a punt de traspassar els límits de l’ètica i de la legalitat quan no els supera obertament, i està embolicat en un embull de problemes judicials. En definitiva, dos candidats poc atractius.
Cal no oblidar que Biden va guanyar les primàries demòcrates fa quatre anys perquè Bernie Sanders, que tampoc és un nen i està molt escorat a l’esquerra, va fer por a la maquinària del partit, que va optar per l’experiència i la moderació del senador de Delaware. ¿I què es pot dir de Trump? És cert que ha abduït el Partit Republicà i que l’economia va funcionar com un tret sota el seu mandat, però la seva manera populista i erràtica de governar i el seu rebuig a reconèixer la derrota, que va culminar amb el vergonyós assalt al Capitoli, han deteriorat la qualitat i la imatge davant el món de la democràcia nord-americana. Fins ara no sembla que hagin sorgit rivals seriosos que amenacin la nominació de tots dos a la presidència, però encara és aviat i caldrà esperar que comencin les primàries (3 de febrer a Carolina del Sud) per veure-ho amb més claredat. Biden demana temps per «acabar la feina» que va començar el 2020. Els electors decidiran si l’hi donen, malgrat els seus anys. Són unes eleccions que s’han de seguir de prop perquè el resultat ens afectarà a tots.
■
Prefereixo Biden amb 82 anys abans que Trump amb 78, i confio que la seva imatge de moderació s’imposi davant l’extremisme que s’ha apoderat del Partit Republicà