Estimat Líder
Pablo Iglesias ja no és un polític, el que té és un negoci. Canal Red, una televisió per expandir la ‘seva’ veritat
Avancen irredempts, amb el ganivet a la boca, a punt per escorxar l’impur, deixar en carn viva tothom que gosi empastifar l’honor de l’Estimat Líder. Sotgen pels racons de Twitter i es llancen al coll del discrepant. Escupen insults. Busquen la humiliació. S’agermanen en la ridiculització aliena. Són agressius. Són feridors... Ni tan sols són originals.
Si Iglesias va ajudar a somiar amb un món millor quan va proposar assaltar el cel, ara s’ha transmutat en el senyor fosc de l’oposició sistemàtica. Amb la seva roba de monjo messiànic (de dolentot a la vintena, en el seu cas), escup a uns i altres. Per descomptat, als conservadors, però la virulència està reservada als que suposadament estan més pròxims a ell. Tot i que, potser, és la seva presència en el tauler la que no queda clara. ¿Parlem d’esquerra? ¿De populisme implacable? Potser és una altra cosa.
Perquè, ara, Iglesias ja no és un polític, el que té és un negoci. I està bé recordar-ho. Canal Red, una televisió per expandir la seva veritat ¡Clavegueres! ¡Venuts! ¡Palmeros!, clama a tort i a dret l’Estimat Líder. I aquestes floretes les dedica a polítics, però sobretot a periodistes. ¡I com disfruta assenyalant amb nom i cognoms! Vinga, nois, aquí teniu una nova diana, els diu als seus acòlits. La setmana passada va ser Marc Marginedas. No fa falta recordar les virtuts del periodista d’EL PERIÓDICO, prou (re)conegudes, ni recordar fins a quin punt va portar el seu compromís amb la veritat. Tant és. Iglesias l’ha reduït a un adversari per atacar. A ell i a tots els que es pronuncien a favor del periodista.
Aparquem els principis i anem a l’apostolat (i als dividends). A Iglesias sempre li van interessar els mitjans. Va forjar el seu lideratge a les tertúlies, i en el seu exercici polític va mirar d’interferir-hi tant com va poder. Ara, ja lliure de l’encotillament de la política institucional, es llança cap a una sobirania més gran. Fox News ha mostrat quant poder es pot aconseguir creant una bombolla de falsa realitat. És una cosa pitjor que la degradació del periodisme.
Propaganda
Jugar amb la realitat, emmascarar la propaganda, agitar les emocions i deteriorar el diàleg per alimentar fidelitats sectàries, tot això ja està escrit. Per això, l’assenyalament i la degradació de periodistes. Per això, la polarització. Per això, també la crispació. Tot això beneficiarà Canal Red, se suposa. També Iglesias, és clar. Una altra cosa és el bé comú, l’horitzó del progressisme i, fins i tot, la solidesa de l’esquerra. ■
Va forjar el seu lideratge a les tertúlies i en el seu exercici polític va intentar interferir-hi tant com va poder