Front comú contra la inflació
El Primer de Maig d’aquest 2023 es produeix en un moment de descontrol dels preus que compromet la competitivitat de les empreses que no poden compensar els costos i comporta la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. De manera que aquest Dia del Treball, la pujada dels sous s’ha erigit en la principal reivindicació sindical de la jornada. El 2022, la pujada salarial pactada en els convenis col·lectius va ser del 2,8%, tot just un terç de la inflació mitjana, que va ser del 8,4% a Espanya. I els increments han sigut molt desiguals entre els diversos sectors. Aquest any, s’han de negociar un miler de convenis més i els sindicats amenacen amb mobilitzacions. Espanya va ser el sisè país de la UE on menys van pujar els salaris, i no obstant no hi ha hagut un esclat social com sí que ha passat en altres llocs. Cosa que s’ha d’agrair als agents socials i a l’escut social que han impulsat els governs.
Les raons d’aquesta pau social possiblement estan també en el fet que el mercat laboral ha resistit bé la complicada conjuntura, marcada per la guerra d’Ucraïna. També, que al llarg de la legislatura s’han aconseguit importants avenços. El més destacat, la reforma laboral, va ser un èxit del diàleg social que en el segon any de vigència ha demostrat haver reenfocat la temporalitat. Si bé les dades d’ocupació han esquivat els pitjors escenaris que es dibuixaven fa un any amb la crisi energètica, el fet que els salaris no pugin de manera compassada amb el que s’han encarit els preus (malgrat la rebaixa de l’IVA), s’està notant en la capacitat de compra dels ciutadans, cosa que també alenteix el consum i limita el creixement econòmic. La reclamació d’una pujada salarial té una base, però el que és desitjable és que sindicats i patronal seguin a la taula a negociar un acord. El 2022 es va tancar sense un pacte de rendes que hauria servit per repartir entre empreses i treballadors els costos de la guerra d’Ucraïna. Aquest 2023 no s’entreveu tampoc cap avenç per desbloquejar l’Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AONC), una mena de conveni de convenis que serveix de referència. Es troba a faltar l’acostament entre patronal i sindicats que va fer possible la reforma laboral.
En aquesta situació, els sindicats apunten màxims mentre la patronal ha de defensar el conjunt de les empreses que no totes tenen les mateixes circumstàncies per aplicar les pujades necessàries per assegurar el poder adquisitiu dels treballadors. Al març, CCOO i UGT van presentar la seva proposta per apujar els salaris el 13,25% en tres anys. Denuncien que les empreses registren beneficis, mentre es redueix el poder adquisitiu dels assalariats. En termes globals, el benefici net de les empreses grans i mitjanes gairebé s’ha duplicat en un any (91%), segons l’última enquesta de la Central de Balanços Trimestral del Banc d’Espanya. Però la mateixa entitat matisa aquesta foto de conjunt, i adverteix que hi ha realitats molt diferents segons el sector. L’enquesta tampoc recull la situació de les pimes, que absorbeixen pitjor la pujada dels costos. Algunes empreses estan patint en els balanços la inflació i la pujada de tipus, i també cal escoltar-les. Avui alguns treballadors sortiran a reivindicar al carrer, però demà s’haurà de continuar treballant en la negociació. S’ha de buscar un acord salarial.
■
Avui alguns treballadors sortiran a reivindicar al carrer, però demà s’haurà de seguir negociant
L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.