Treball amb suport

Les persones amb discapacitat intel·lectual aporten molt

A Catalunya, només una de cada cinc persones amb discapacitat intel·lectual (DI) actives tenen feina, segons l’Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya (Dincat, 2022), i, en la immensa majoria, treballen en centres especials de treball. En aquest informe es diu que, malgrat les bonificacions de l’Administració, hi ha molt poques empreses del mercat ordinari de treball que contracten persones amb DI. L’accés minoritari de les persones amb DI al treball competitiu contravé el que estableix la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) el 13 de desembre del 2006 i ratificada per l’Estat espanyol el 2007, que reconeix el dret de les persones amb discapacitat «a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurement triat o acceptat en un mercat i un entorn laborals que siguin oberts, inclusius i accessibles a les persones amb discapacitat» (article 27).

S’han apuntat diferents motius per explicar aquesta baixa incorporació en entorns de treball normalitzats. Entre ells, els més significatius apunten a la por i el desconeixement que existeix en el món empresarial en relació amb la contractació de persones amb discapacitat intel·lectual. Probablement preval una visió centrada en les seves limitacions i possibles problemes de relació i s’assumeix que afectarien negativament la qualitat de la seva feina i també la de la unitat on treballen. En canvi, segurament no es consideren prou les seves possibilitats i aportacions als objectius de l’empresa.

El treball amb suport, com a modalitat de treball, té com a finalitat la inclusió de persones amb especials dificultats en entorns de treball normalitzats. Desenvolupat als anys 80 i 90 als Estats Units i amb un arrelament a Catalunya de més de 30 anys, el treball amb suport proporciona a les persones amb especials dificultats les eines i suports que necessiten per a la seva incorporació en entorns laborals normalitzats. Les entitats que treballen amb aquesta metodologia duen a terme accions de formació i preparació laboral prèvies a la incorporació, ajuden les empreses a definir i adequar el lloc de treball i ofereixen suport continuat tant a les persones que s’han incorporat com a les empreses que les han contractat. En aquest procés de suport i acompanyament, desenvolupen un rol clau les figures de la preparadora o preparador laboral, per part de l’entitat de suport, i un company o companya de treball, que esdevé el referent i suport natural a l’empresa, especialment durant els primers mesos.

Preparació

L’Associació Catalana de Treball amb Suport (Actas) agrupa entitats de Catalunya i d’Andorra que treballen utilitzant aquesta metodologia. Actualment, fan el seguiment d’aproximadament 1.100 persones incorporades en entorns laborals normalitzats. Per donar a conèixer i promoure la seva tasca, organitzen diverses iniciatives dirigides a preparadores i preparadors laborals i també a les empreses interessades.

Les entitats i les empreses que han optat per aquesta via assumeixen nous reptes que se sumen als habituals, poderse finançar per aconseguir els seus objectius, però tenen també l’oportunitat d’incrementar el capital social de l’empresa i alinear les seves polítiques amb valors i principis ètics.

L’experiència, fins ara, ens ha mostrat tant els bons resultats aconseguits per a les persones amb DI i per a les empreses com la necessitat de continuar «persistint» per aconseguir que allò que estableix la Convenció de les Nacions Unides sigui realitat.

■

Conxita Folguera és professora de Direcció de Persones i Organització d’ESADE (URL) i Miquel Àngel Pellicena és professor de la Facultat de Psicologia Blanquerna (URL)