Els centres d’FP, sense recursos per atendre alumnes amb dificultats
Els instituts catalans de Formació Professional alerten sobre les carències que estan provocant l’abandonament massiu d’aquests estudis. En aquests moments, s’estima que un 40% dels alumnes que els comencen no els acaben.
La llista de possibles motius darrere les alarmants xifres d’abandonament en la Formació Professional de grau mitjà –un 40% dels alumnes que la comencen no l’acaben– és llarga; però, parlant amb professionals que treballen amb aquests xavals, hi ha un element que sempre aflora: la falta de suport per atendre la (molta) diversitat. Els cicles formatius de grau mitjà són els estudis als quals, finalitzada l’ESO, són derivats la gran majoria d’estudiants amb dificultats d’aprenentatge (causades per motius diferents) detectades durant l’etapa obligatòria. No obstant, aquesta derivació de «casos» (és una evidència que en els cicles de grau mitjà la proporció d’alumnat divers és molt més alta que a l’ESO) no està acompanyada dels recursos necessaris per atendre-la correctament.
Llançar la tovallola
Els Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP), que atenen les dificultats d’aprenentatge, només cobreixen de manera sistèmica els alumnes en la seva etapa obligatòria. Al passar a la postobligatòria (FP ho és), l’accés a aquest recurs capital s’esfuma i, sense l’acompanyament necessari, molts d’aquests nois i noies llancen la tovallola. Des del Departament d’Educació asseguren que els EAP «intervenen a demanda dels agents implicats», malgrat que admeten que l’FP no és la prioritat d’aquests equips.
Aquesta falta d’atenció individualitzada coincideix amb un altre dels punts febles de l’FP: aules amb fins a 33 alumnes. «És a dir, se suma encara més complexitat», critica Jesús Martín, responsable d’FP a la UGT, que denuncia que no hi ha un traspàs de la informació entre centres al fer el pas de l’ESO a l’FP, una cosa que sí que existeix al passar de primària a secundària. «Si els centres tinguessin els expedients dels estudiants, els seria una mica més fàcil. En la situació actual, en la majoria de casos han de començar de zero. Un equip docent triga com a mínim quatre mesos a detectar que aquell alumne té unes necessitats especials», prossegueix Martín.
Coincideix en el diagnòstic Carles López, director de l’Institut de l’Esport de Barcelona, que té clar que per poder atendre la diversitat és necessari canviar el model. Defensa que la solució hauria de passar per grups més petits i codocències.
Quant a les altes xifres d’abandonament als cicles mitjans, també està convençut del motiu: «El poc rigor a l’hora de donar el títol de l’ESO per la por que tenen els centres educatius que se’ls pengi l’etiqueta que són ells els que fracassen». I López prossegueix en el seu diagnòstic: «Passen joves a graus mitjans sense les com