Només hi ha 35 orientadors per a tots els instituts catalans
Educació preveu que el curs que ve un total de 100 centres d’FP comptin amb professionals per atendre la diversitat de l’alumnat.
petències necessàries, i després nosaltres a l’FP hem de fer malabarismes per assumir tot aquest volum d’alumnes amb dificultats i sense les competències bàsiques i portar-los al nivell d’exigència que ens demanen les empreses. Això fa que, al final, siguem nosaltres els que carreguem amb l’etiqueta de l’abandonament», prossegueix aquest professor.
Psicòlegs als instituts
El director de l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITB), Alberto Vila, centre d’FP amb 800 alumnes, considera que una de les decisions per afrontar el problema «de manera real» és la d’introduir un psicòleg a l’aula.
José Luis Duran, director de l’Institut del Treball –el centre d’FP més gran d’Espanya– coincideix amb Vila en la necessitat d’oferir també recursos sanitaris als estudiants. «Una de les nostres propostes és que hi hagués atenció d’infermeria als centres. El curs passat vam tenir quatre o cinc intents de suïcidi amb pastilles. I de casos de bulímia i anorèxia en tenim cada any», relata. Un reflex dels creixents problemes de salut mental entre els adolescents.
A Barcelona, fins al curs passat, els EAP donaven servei als centres d’FP de la ciutat de manera extraoficial. Cada centre recorria al seu EAP més pròxim i els professionals els atenien com i quan podien, fins que es van plantar i van dir prou. Ja estaven tan saturats amb els casos que tenien de l’etapa obligatòria i no arribaven a més.
El Consorci d’Educació de Barcelona va optar per contractar un servei psicopedagògic extern que, segons explica Vila, en el seu cas es tradueix en una visita d’una psicòloga al centre vuit hores al mes. «Intentem derivar els estudiants a un servei de salut mental, però el Departament de Salut està també totalment col·lapsat amb aquest tema», torna al mateix punt el director de l’ITB.
Diagnòstics silenciats
Quant al traspàs d’informació entre l’ESO i l’FP, Educació apunta a les famílies com a responsables de comunicar aquesta informació durant el procés de preinscripció. ¿Per què hi ha famílies que no comuniquen els diagnòstics dels seus fills? És senzill: la falta de places. El fet que a l’FP només hi hagi dues places reservades per a alumnes amb necessitats especials fa que moltes famílies, per por de quedar-se fora, ocultin els diagnòstics dels seus fills, sobretot els casos menys greus. Aquest any, a més a més, s’ha suprimit la reserva de places per qüestions socioeconòmiques.
«Com que només hi ha dues places per al conjunt de necessitats especials, tant les educatives com les socioeconòmiques, els alumnes amb necessitats socioeconòmiques no entraven mai per aquesta via, ja que les dues places eren ocupades per nens amb necessitats educatives. Nosaltres, a les portes obertes, ja avisàvem les famílies que no ho especifiquessin perquè els seria contraproduent, ja que quedaven sempre fora», assenyala Vilà.
Una altra proposta del director de l’ITB per atendre la diversitat és l’actualització dels currículums a l’FP. «S’han d’adequar al tipus d’estudiant que ens arriba ara. És incomprensible que els currículums d’informàtica tinguin 20 anys. Cada vegada ens arriben estudiants amb menys formació i les empreses ens demanen professionals més formats», argumenta Vilà, que coincideix amb López.
■
Mentre els instituts d’ESO compten amb 2.241 orientadors, els de Formació Professional (FP) el curs passat comptaven amb tot just sis. Aquest curs, han arribat a 35 i el Departament d’Educació va anunciar el mes passat la seva intenció d’arribar als 100 el curs 23-24, cosa que representarà un 25% dels 400 centres en els quals s’ofereix formació professional, etapa educativa que concentra les xifres més preocupants d’abandonament escolar.
L’Escola del Treball és un dels 35 instituts privilegiats que compten amb una orientadora. De fet, va ser un dels sis primers. «En diuen orientadors, però, en el nostre cas, el 90% de la jornada la dedica a fer de psicopedagoga», assenyala José Luis Duran, director d’aquesta institució. «Som el centre més gran d’Espanya; necessitaríem, com a mínim, mitja orientadora més», apunta Duran, que valora que Educació està fent passos en la bona direcció però remarca que seria necessari arribar al més aviat possible a la totalitat de centres i oferir les hores necessàries en funció del nombre d’alumnes.
Centre de referència
«Al ser centre de referència en educació inclusiva, comptem amb dos logopedes [que fan bàsicament el seguiment als alumnes sords], intèrpret de signes i cuidadors de suport [vetlladores] externs, via concurs, però som conscients que aquests recursos estan encara a l’abast de molt pocs centres. Nosaltres som un exemple del camí que s’hauria de seguir; exemple que posar recursos funciona. Però si nosaltres, tenint recursos, no arribem a tot i estem saturats, no em puc imaginar com ha de ser treballar sense tenir-ne», prossegueix el director de l’Escola del Treball.
El cas d’aquest centre és l’excepció. L’Institut Tecnològic de Barcelona (ITB) té 800 alumnes i no tenen cap orientador (és a dir, psicopedagog). L’Institut de l’Esport de Barcelona, tampoc. «No tenim orientador, i hem de veure si ens tocarà el curs que ve. Tot i que és evident que tenir un orientador és millor que no tenir-ne, i posar un psicopedagog segur que donarà algun fruit, el que necessitem és canviar el model: grups més petits i codocència per poder atendre la diversitat. Per molt que hi hagi un psicopedagog per centre, ¿com atens la diversitat amb 33 alumnes per aula? És impossible», explica Carles López, director de l’Institut de l’Esport.
«Rebem casos problemàtics de tota l’ESO», denuncien els docents Els directors d’alguns d’aquests instituts alerten de la falta de recursos
Pocs professors
El director de l’ITB, Alberto Vila –el centre del qual no ha pogut completar la plantilla de docents per a aquest curs i té un nombre de preinscripcions per al pròxim que dobla el número de places– coincideix en aquesta necessitat. L’anunci del desembarcament de 100 orientadors el curs que ve es va fer al març al Palau de la Generalitat, en el marc de la presentació del pacte per l’FP entre les conselleries d’Educació i Empresa, els sindicats UGT i CCOO i les patronals Foment del Treball i Pimec. Un acord que incorpora demandes dels agents socials arran dels problemes registrats en la preinscripció dels dos últims cursos. El portaveu d’FP de la UGT, Jesús Martín, reclama a Educació arribar fins als 400 per cobrir tots els centres. «Aquest va ser el compromís de l’equip del conseller Josep Bargalló», recorda. També reivindica tenir una base de dades única per facilitar el traspàs d’informació sobre les necessitats dels alumnes entre les diferents etapes educatives.
■