Passeig pels 9 paviments de les superilles de l’Eixample
Per a aquells que literalment volen saber el terra que trepitgen, que sàpiguen que als nous eixos verds de l’Eixample ho faran sobre nou tipus diferents de paviment, des de les rajoles de simple ciment compactat que Barcelona ha aconseguit convertir en una icona de la ciutat, fins a lloses granítiques procedents de pedreres d’Extremadura i Galícia. La disposició de tots aquests tipus de paviment pot semblar capritxosa, com si l’arquitecte en cap de Barcelona, Xavi Matilla, hagués volgut gastar aires de Piet Mondrian de l’urbanisme, però aquí hi ha menys atzar del que sembla a simple vista. Aquest és el terra que trepitgem.
Quintana de la Serena (Badajoz) i els seus 4.500 habitants són l’enveja de la comarca per la pedrera de granit amb què han calçat
Des de les rajoles de simple ciment compactat que Barcelona ha aconseguit convertir en icona, fins a les lloses granítiques procedents de pedreres d’Extremadura i Galícia, hi ha molt terra diferent per trepitjar en aquest districte en transformació. No té una disposició a l’atzar, sinó molt pensada.
als invidents totals i també per als que tenen una pèrdua parcial de visió. Segueixen línies rectes, lliures d’obstacles, sempre entre la primera fila d’arbres i la façana dels edificis. Sota cap concepte les cadires d’una terrassa de bar haurien de tallar aquest camí. Semblen de dos colors, de dues tonalitats diferents de gris. És un efecte òptic.
I no hi ha llambordes de granit on abans de la reforma hi havia la voreres. Té la seva raó de ser. Quan no és la companyia del gas que obre una rasa, és algú del sector de les elèctriques que ho fa. El granit és car. El ciment, no, i d’aquest material estan fetes les rajoles més reconeixibles de la ciutat, les de la flor i les que semblen una xocolatina, les preferides dels urbanistes, perquè es poden partir per la meitat per completar el puzle del paviment i