El carisma de ‘Magic’ Alonso
L’interès per la Fórmula 1 està superant el futbol, qui ho havia de dir, sobretot entre els més joves. I gran part de la culpa és d’Alonso, un autèntic expert en màrqueting. És notícia quan guanya, quan perd i quan empata. Qualsevol millora al cotxe es converteix en un esdeveniment. El seu tuit o el seu vídeo amb música es fa viral a l’instant. Abans va ser El Plan, ara no parem amb la 33, que no ha arribat a Bakú, però s’hi arribarà més aviat que tard per a goig total dels alonsistes.
Perquè Fernando té un carisma brutal. Les seves ganes de guanyar es contagien i el converteixen en algú a qui imitar i admirar. És màgia. I després hi ha el producte, que es cuida de meravella.
Les agències envien a les televisions imatges impactants de la carrera, el so del motor, els avançaments salvatges, les cares, els accidents, les enganxades, el més espectacular. Tot el que ens serveix per ficar-nos de ple en la tensió de la competició. A més, entre Grans Premis hi ha entrevistes i actes publicitaris que es tradueixen en declaracions constants perquè la gent continuï parlant de la Fórmula 1. I funciona de meravella, ¿no?
Que fàcil seria que el futbol imités en alguna cosa l’F-1. ¿Per què no s’emet el so del VAR? ¿Per què ens oculten els diàlegs dels àrbitres? Tant obscurantisme només alimenta la sospita sobre el col·lectiu arbitral. ¿Per què tant silenci? L’altre dia, a la lliga francesa un àrbitre sortia a aclarir una acció polèmica al final del partit. I ho feia comentant les imatges. ¿Per què no es fa a Espanya? El futbol ha perdut la visió de l’espectacle. Els responsables s’han d’adaptar als nous temps. No val amb noranta minuts de partit.
Cal abaixar el preu de plataformes com Movistar, que costen més de 100 euros al mes (¿quantes famílies poden pagarho?). Cal vendre entrades a cinc
«Fer entrenaments de portes obertes i zones mixtes amb la premsa ajudaria. Cal espavilar»
euros als xavals als estadis perquè s’aficionin. I muntar xous o breus concerts abans dels enfrontaments o en el descans. Decorar l’esdeveniment principal.
Ah, molt important, que els futbolistes recuperin la proximitat amb els aficionats. Fer entrenaments de portes obertes i zones mixtes amb la premsa ajudaria. Cal espavilar. Cal innovar. Cal treure’s les pors. Qui no arrisca, no guanya. Una frase que s’hauria de tatuar el món del futbol. ■