Bagnaia no fa presoners en la seva exhibició de Jerez
O reapareix aviat Marc Márquez Alentá, o Honda soluciona els seus problemes, o això sona a un nou passeig de Bagnaia i Ducati.
Tot està agafant, a poc a poc, bé, tampoc tan poc a poc, ja que aquestes motos van a 350 quilòmetres per hora, el color que tothom suposava que tindria, almenys en la seva arrencada, el Mundial de Moto GP. Que no era altre que el color vermell, vermell Ducati, i la personalitat d’un curiós campió, l’italià Pecco Bagnaia, que continua sense entendre com així, d’entrada, en les quatre primeres carreres, comet dos errors de principiant i suma dos zeros, que li impedeixen, això, manar des del primer dia.
Jerez, que és l’entrada del Mundial a Europa, que és el traçat on l’afició rep els seus gladiadors, per això es van donar cita 79.625 fans, va tornar a marcar el que pot ser la temporada: domini de Ducati, exhibició de Bagnaia, KTM ensenya les seves armes i Aprilia, l’alternativa del 2022, pateix massa com per suposar que els seus dos grans pilots, Aleix Espargaró i/o Maverick Viñales, puguin presentar batalla.
Una cosa està més que clara en aquesta arrencada d’any, de Mundial, de projecte: Marc Márquez Alentá, l’únic que falta, continua sent el favorit de tots per complicar-li la vida, l’existència, la renovació, a Bagnaia i a Ducati. I veurem si reapareix a Le Mans, d’aquí quinze dies. I veurem si Honda avui, al test on estrenarà el xassís que la firma alemanya Kalex ha fabricat per al campioníssim de la firma alada, fa un pas endavant.
Triomf de campió
Totes les altres coses, tot, estan en mans de la fàbrica de Borgo Panigale, una companyia massa perfeccionista (en tot) com per pensar que perdrà l’oportunitat de renovar títol, després de superar 15 anys de sequera. Ho tenen massa fàcil, no pels rivals, no, que lluiten com lleons, sinó pel seu tremend poder mecànic i, sobretot, perquè hi ha qui diu que Bagnaia ja ha comès tots els errors d’un any. «És veritat que ahir, després de pujar al podi en la carrera a l’esprint, vaig comentar que si m’havia de conformar amb el podi en la carrera llarga, ho faria, ja que l’objectiu és renovar el títol», va explicar Bagnaia després de baixar del podi. «Però ara puc dir i ho puc dir amb orgull, amb molt orgull, per això vaig assenyalar el meu dorsal 1 del carenat del meu Ducati al travessar la meta, que ha sigut un triomf de campió, del campió».
Bagnaia ressuscita
«Sabia que tenia més que les dues KTM», va continuar relatant el campió, «però no podia ensenyar-ho massa aviat, ja que havia d’aguantar la seva primera part forta i, quan el pneumàtic posterior els produís problemes, com ha passat amb Binder ha manat gairebé tota la carrera, atacar-lo, superar-lo i aguantar la seva última estrebada. Per això estic content i orgullós alhora, perquè no ha sigut un cap de setmana fàcil i tampoc han sigut les cinc últims voltes més còmodes de la meva vida».
Bagnaia se sent feliç per haver suportat amb enteresa en aquest inici d’any al cometre dos errors, sumar dos zeros i ressuscitar. «No hauria passat res si m’hagués reprimit. Els meus números comencen a ser ja importants, són 45 podis i victòries molt sòlides i importants, però quan un triomf es posa a tret no has de deixar d’intentar-ho per haver fallat abans. No era el dia d’espantarse, ni tan sols encara el moment. Queda molta temporada».
■