Transfusió de sang ‘fatxa’ a pacient republicà
No havíem parlat de la sèrie que ha estrenat TVE-1, Los pacientes del doctor García, adaptació televisiva de la novel·la homònima d’Almudena Grandes. L’acció transcorre al començament de la Guerra Civil. A Burgos, els franquistes ja campen com volen. A Madrid resisteixen encara els republicans.
A Londres l’ambaixador Pablo Azcárate es desespera veient la tebiesa de les democràcies davant el cop d’Estat de Franco, i exclama afligit: «Per por del comunisme les democràcies abandonen la República a la seva sort, i mentrestant els nazis i els feixistes fan d’Espanya el seu camp de maniobres». És un bon resum del que va passar i una bona explicació de per què van acabar guanyant la guerra els que es van alçar en armes. En el centre d’aquesta sèrie, dos protagonistes, a través dels quals els espectadors veiem el que passa: el doctor Guillermo (Javier Rey), republicà, i la seva veïna, la franquista Amparo (Verónica
Echegui). I sorgeix entre ells una passió irrefrenable i no paren de cavalcar, formosament encadellats. Voldria ressaltar un moment al meu parer molt interessant, quan Guillermo li diu a Amparo que la portarà a l’hospital a treure-li sang perquè arriben contínuament soldats republicans, ferits molt greus, que necessiten una transfusió immediatament. Ella, eixerida i sensual, exclama: «¡Ai! Guillermo, prefereixo que em treguis la sang a mossegades, ¡com Dràcula!», però accepta finalment tombar-se en una llitera i que li treguin mig litre de sang. És una escena paradoxalment extraordinària: sang fatxa per salvar soldats republicans. Una vegada va dir Mariló Montero, quan presentava Las mañanas de La 1, que en tot trasplantament d’òrgans és molt possible que també es trasplanti part de l’ànima del donant. Va ser l’octubre del 2012. Es va armar un enrenou colossal.
Considerant una transfusió com una variant de trasplantament, i seguint la hipòtesi de Mariló, podríem arribar a conclusions inquietants. Els pacients republicans del doctor Guillermo, ¿es transformaran en franquistes al rebre la sang de l’Amparo? Plantegem un altre escenari, més actual: si Oriol Junqueras tingués un accident –Déu no ho vulgui–, necessités una transfusió, i fos Laura Borràs la donant, ¿ERC quedaria diluïda en Junts, en una sola identitat? ¡Ahh! És tremend especular. Però la sèrie és molt recomanable.
■