L’hora de la veritat (potser)
A la seva novel·la La información, Martin Amis va narrar de manera magistral la relació entre dos escriptors que de joves eren amics i d’adults es distanciaven per culpa de l’èxit i el fracàs. Mentre un havia tingut el reconeixement crític però poques vendes, l’altre havia passat anys inèdit i, de sobte, li havia tocat la loteria dels lectors amb un llibre assequible, previsible i comercial –segons l’amic fracassat, esclar–. Martin Amis sabia per experiència que, entre els escriptors, les intrigues de la vanitat es nodreixen de suposicions. Una part d’aquestes enraonies prové de l’equació entre ressò públic i valoració crítica, de com es justifiquen l’enveja o el menyspreu. Alhora sabem que un lloc d’honor a les llistes dels més venuts no sempre reflecteix un pes cultural.
L’abús del 10%
La decisió de LibriRed de permetre que l’autor conegui les vendes dels seus llibres omplirà, en part, aquest buit que instigava tants prejudicis. Serà un pas endavant en la claredat i qui sap si també ajudarà a visualitzar l’abús que significa que l’autor només guanyi un deu per cert del preu de venda del llibre. Caldrà veure, d’altra banda, fins a quin punt es respecta el caràcter confidencial, o si les xifres –tot i ser parcials– serveixen per atiar encara més el caràcter de competició en campanyes com Sant Jordi o la Setmana de Llibre.
El que no es resoldrà, en tot cas, és l’equívoc que sol provocar confusió: el llibre més comprat no és per força el més llegit, i el llibre més llegit tampoc no vol dir el més ben llegit. Tot són gustos i l’objectivitat dels números potser farà encara més evident que la tria d’un llibre és la cosa més subjectiva del món, i només el pas del temps acaba garbellant entre qualitat i quantitat. Hi ha una altra mena de classificació que és més inofensiva i alhora ajuda a perfilar la foto d’un país lector que està ben viu: el rànquing dels llibres prestats a les biblioteques. Quina sensació tan gratificant, la de cercar un títol a la web de la xarxa de biblioteques i veure que hi ha una pila de persones que l’estan llegint alhora. ■