Reporters sense Fronteres alerta de l’auge de la desinformació al món
▶ L’organització, que ha avaluat la situació en 180 països, constata que la Xina continua sent la presó de periodistes més gran del planeta
L’avenç de la desinformació, que cada vegada cobra més pes per les campanyes oficials de propaganda que dificulten discernir la veritat del fals, ha marcat la dificultat que travessa la llibertat de premsa al món, segons Reporters sense Fronteres (RSF). En la seva classificació anual del 2023, que avalua la situació a 180 països, difosa amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, RSF va destacar un retrocés en aquest dret a nivell general, amb només tres de cada 10 països amb una situació «satisfactòria».
Dins de la volatilitat general, el secretari general d’RSF, Christophe Deloire, va destacar l’avenç de 18 llocs del Brasil (lloc 92), lligat a la sortida del poder de l’anterior president, l’ultradretà Jair Bolsonaro, o la caiguda de 31 del Senegal, que liderava la classificació a l’Àfrica.
«La inestabilitat és l’efecte d’una agressivitat creixent del poder a nombrosos països contra els periodistes a les xarxes socials i al món físic», va afegir Deloire, que va ressaltar la fragilitat de l’Amèrica Llatina, una regió amb un índex d’assassinats d’informadors equivalent al dels països en guerra.
«Per resistir (a aquesta violència) són necessaris marcs legals sòlids que, en moltes ocasions, no s’han posat en marxa» a Amèrica Llatina, va comentar Deloire a Efe. El responsable d’RSF va apuntar també a les campanyes de desinformació, que va definir com a «indústria del simulacre».
Impacte negatiu de l’IA
En aquest context, el desenvolupament de la intel·ligència artificial generativa «ha sacsejat l’univers ja fràgil dels mitjans» juntament amb actituds com la d’Elon Musk a Twitter, on «ha portat a l’extrem una lògica arbitrària i de censura», cosa que posa de manifest «les arenes movedisses» en les quals es mou el periodisme.
Un camp de batalla, el de la desinformació, que s’ha nodrit de la guerra d’Ucraïna, on Rússia «va posar en marxa en un temps rècord un arsenal mediàtic» per difondre el seu discurs oficial, cosa que ha fet caure aquest país nou llocs en la classificació d’RSF, fins al lloc 164. Aquest conflicte arrossega també Ucraïna, on exercir l’ofici de periodista mai ha sigut tan difícil.
La situació de la llibertat de premsa és «molt greu» a 31 països, «difícil» en 42, «problemàtica en 55 i només en 52 és «bona» o «molt bona», gairebé tots a Europa. Noruega lidera la llista per setè any consecutiu, seguida per Irlanda, que s’ha beneficiat del retrocés de Finlàndia, on dos periodistes van ser condemnats per revelació de secrets d’Estat, i per Suècia, penalitzada per una nova llei que dificulta la confidencialitat de les fonts.
Més estable és la part baixa d’una classificació que continua tancant Corea del Nord, per davant de la Xina, la presó més gran per a periodistes del món i una de les principals factories de continguts de propaganda, i el Vietnam, que ha reforçat la persecució de reporters i comentaristes.
■
Només tres de cada 10 països tenen una situació «satisfactòria» en llibertat de premsa