Ayuso ‘deroga’ Bolaños

EL NOSTRE MÓN ÉS EL MÓN La presidenta de la Comunitat de Madrid creu que humiliar el Govern de Sánchez l’ajudarà a obtenir l’anhelada majoria absoluta en les eleccions del 28 de maig

L’últim debat al Senat entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo va deixar clar que la crispació de la legislatura seria un joc de nens davant el que ens espera fins al 28 de maig. O fins a les generals de desembre. Feijóo va afirmar que derogaria el sanchisme i el president va replicar amb el «no passaran». Curiós, ja que Sánchez acabava de salvar la seva reforma de la llei del només el sí és sí amb el vot dels que no havien de passar.

En la Desqualificació (amb majúscula) té un paper estrella la presidenta de Madrid, que ja va guanyar el 2021 amb allò de «comunisme o llibertat» i ara diu que Sánchez vol «acabar amb l’Espanya de la Transició i anar a una Espanya federal, laica i plurinacional al dictat dels que odien a la primera» amb un canvi de l’ordre constitucional «per la porta de darrere» –¿els sona?– i fer impossible l’alternança en el poder amb un model sud-americà i un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Vaja, s’acosta a Vox, però amb desimboltura.

Isabel Díaz Ayuso és molt discutible, però seria estúpid negar que és un monstre polític. En les eleccions autonòmiques del 2021 va saltar de 30 a 65 diputats, va enfonsar Pablo Casado, elegit pel PP en primàries, amb una mani contra Génova. I ara no va contra el poc conegut candidat socialista Juan Lobato, enviat al sacrifici, ni contra Mónica García, la de Yolanda Díaz, sinó contra el president del Govern central i muntada en l’onada de l’antisanchisme de gran part de la dreta. Més a Madrid. I si Feijóo proclama que cal derogar el sanchisme, Ayuso vol demostrar als seus (i al món) que ella, en la pràctica, ja ho està fent.

¿Què significa, si no, que la seva cap de protocol (sense grau militar) impedeixi l’accés del ministre Bolaños, el més confident de Sánchez, a la tribuna dels actes del Dos de Maig? Menysté el Govern obstaculitzant el pas a un dels seus ministres més rellevants. El gest és el que compta. I la prova és que l’endemà va ser a la SER, ràdio gens amiga, a elevar els decibels i explicar-li a Àngels Barceló que Bolaños no estava convidat i que volia «rebentar» el Dos de Maig, que és el dia de la comunitat i no el dels ministres. Tot i que altres anys van estar Soraya i Cospedal i allà lluïa el mateix Feijóo. El Dos de Maig és un acte seu i per als seus, tots menys uns quants de desviats. I per a això no hi ha millor foto que la que humilia Bolaños-Sánchez. El Dos de Maig ja va ser una rebel·lió, però ella no vol ser afusellada –com els de Goya– sinó elevada a la majoria absoluta. Com Fraga i Feijóo a Galícia i com ara Moreno Bonilla a Andalusia. Ni més ni menys, però Madrid és més.

La pregunta és per què Bolaños va voler rebentar la festa d’Ayuso quan el més probable era que li passés el que li va passar. I quan un Govern és humiliat per una simple cap de protocol perd auctoritas. No és el primer error de Sánchez amb Ayuso. El 22 de setembre del 2020, en plena batalla per la segona onada de la pandèmia, Sánchez volia firmar la pipa de la pau. I Miguel Ángel Rodríguez, amb més mili, va seduir Iván Redondo perquè Pedro Sánchez acudís a la Reial Casa de Correus, la seu de la comunitat, i fes una roda de premsa amb Ayuso amb, com a teló de fons, 12 banderes espanyoles i 12 de la Comunitat de Madrid.

D’igual a Igual. Aquell dia Ayuso va quedar entronitzada com una icona del PP. ¿Redondo va apostar contra Pablo Casado? Inimaginable una cosa semblant amb Urkullu i les ikurriñes o Aragonès i la quadribarrada (no diguem l’estelada).

Ayuso persegueix la majoria absoluta per avisar que ella sap fer irrellevant Vox i, si Podem no és a l’Assemblea de Madrid (possible, però no segur), tornar a demostrar, encara més que el 2021, que també sap liquidar el comunisme. Félix Bolaños, el primer ministre espanyol que ha tingut el coratge d’anar a Gernika en l’aniversari del bombardeig nazi, ara s’ha deixat derogar per Ayuso. És ella, no Sánchez, la que compleix amb el «no passarà».

Ayuso vol la majoria absoluta. Després, la taxa d’atur de la ultraliberal Madrid és de l’11% i la de la marxista Catalunya, del 10,4%. Poca diferència per a tanta distància política. Però Ayuso busca la majoria absoluta i Aragonès es conforma d’estar en minoria.

■

Joan Tapia és president del Comitè Editorial d’EL PERIÓDICO