El final de la diplomàcia de l’os panda

El refredament de relacions entre la Xina i els EUA i la guerra d’Ucraïna

Cleòpatra regalava gaseles. La diplomàcia animal en el món de les relacions internacionals és més vella que el fil negre, un costum que es va sofisticar durant l’edat mitjana mitjançant l’intercanvi de fauna exòtica, com a senyal de respecte, civilització i hospitalitat. Amb animals se cicatritzaven guerres i es greixava el canvi comercial. En temps més recents, el president indonesi Suharto va obsequiar Bush pare amb dos dracs de Komodo. I durant un viatge a Trípoli el 2003, Gaddafi va donar a Aznar un cavall de llinatge àrab-barbaresc, de nom El Raig del Líder, que es manté a cura de l’esquadró de cavalleria de la Guàrdia Civil a Valdemoro (Madrid). En qualsevol cas, els xinesos són mestres de l’assumpte.

Mao Zedong va desenterrar el vell costum dels emperadors xinesos d’ofrenar ossos panda (Nixon se’n va emportar una parella després de la seva històrica visita a Pequín el 1972). Així es va reprendre l’anomenada diplomàcia del panda, que solia obrir la porta a la inversions. Primer, el gegant asiàtic els regalava als països occidentals i, després, a partir dels anys 80-90, va passar a cedirlos de lloguer, en una època més o menys coincident amb el boom del made in Xina i el principi de les deslocalitzacions de la producció (sí, almenys des

Olga Merino és periodista i escriptora de la guerra de Troia sabem que alguns regals van prenyats de verí).

LA TORNADA DE YA YA

Fa uns dies, la Xina ha retirat del zoo de Memphis (Tennessee, EUA) un panda gegant, cedit en préstec fa 20 anys, en un gest carregat de simbolisme. Les xarxes socials xineses es van encarregar de caldejar l’ambient: les imatges de l’ossa Ya Ya, molt prima i amb calbes en el pelatge, semblaven apuntar a una negligència en les cures, però les autoritats nord-americanes s’han defensat al·legant que l’animal té una malaltia crònica de la pell. De qualsevol manera, la tornada del panda evidencia el deteriorament de les relacions entre Washington i Pequín, esperonat per la crisi dels globus espia i la sempiterna tensió per Taiwan. També la guerra d’Ucraïna, és clar.

No sabem si farà cap efecte el pla de pau presentat per Xi Jinping ni el contingut de la conversa telefònica que va mantenir la setmana passada amb el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski. Però tard o d’hora, per necessitat forçosa, el conflicte acabarà a la taula de negociacions, amb dos grans interlocutors: els Estats Units i la Xina. Amb ossos menjadors de bambú o sense, el colós asiàtic té aspiracions globals en la gran transformació del món.

■