Front contra la inseguretat

Les diferents administracions han d’exercir les seves potestats

delinqüencial tan aviat com són posats en llibertat, amb càrrecs i a l’espera del judici. Per quan arribi el moment de seure davant el jutge, pràcticament un any després, hauran fugit a un altre país europeu i el delicte quedarà impune a la pràctica. En efecte, la delinqüència professional està globalitzada i no dubta a canviar de país quan l’acumulació de causes en un determinat territori pot arribar a suposar-li un problema. Per això és important que la Generalitat de Catalunya doti l’Administració Per això, convindria superar la interinitat i instaurar-lo definitivament d’una vegada per totes.

El tercer front està relacionat amb la gestió de la immigració. Tot i que és incòmode reconèixer-ho, més del 85% dels robatoris amb violència que es produeixen al passeig de Gràcia són perpetrats per estrangers no comunitaris. Les expulsions d’aquests delinqüents són àrdues i complexes. Si bé és necessari facilitar la residència i la integració dels immigrants que han arribat al nostre país a la recerca d’una vida millor, també ho és expulsar els que han decidit delinquir. La Delegació del Govern, a qui corresponen les expulsions, ha d’agilitzar els expedients i exigir més mitjans al Ministeri de l’Interior per portarles a terme.

Només actuant en aquests tres fronts aconseguirem una ciutat més segura per a tothom. Les diferents administracions implicades, amb independència del seu color polític, han d’exercir les seves respectives potestats a fi d’abordar de manera eficaç un dels principals reptes de Barcelona a curt termini. I és que, per més que en certs delictes estiguem una mica millor que abans de la pandèmia, el problema de la inseguretat és real i preocupa, amb raó, els ciutadans.

■

Lluís Sans és president de l’Associació del Passeig de Gràcia contra la discogràfica que et va voler fer un contracte esclavista i els vas guanyar; de les teves gires contra nuclears o a favor d’Amnistia Internacional. Però ara has caigut a mans d’empreses que organitzen els teus concerts sense lluitar. T’és igual que muntin l’escenari perquè només et vegin els que han pagat molts diners. A la resta, a la prole, gràcies si et menges una cua de cinc o sis hores per veure’t per un lateral. Vaig recordar els teus orígens, d’on vivies a Nova Jersey i de com els teus pares van lluitar com a treballadors. Però ara ja no queda res d’això. Ara et fas amb Obama i gent de Hollywood i t’és igual que gent com jo hagi de gastar-se el 10% del seu sou per poder-te veure.

Planta’t, no deixis que aquestes empreses facin un forat cada vegada que poses entrades a la venda i torna als teus orígens, quan qui feia el sacrifici de passar més hores a la cua era qui tenia l’oportunitat de sentir-te de prop. Torna als teus orígens.

■