ELS PARTICIPANTS

ava Francisco J. Baratech: «l'aigua és un element que cal mimar, hem de cuidar les xarxes de distribució, compatibilitzar l'ús de l'aigua amb el medi ambient. Hem de mirar d'incorporar l'aigua necessària per poder continuar sostenint tota la indústria i el proveïment de les poblacions». L'aigua és un bé escàs i és obligatori l'ús de tots els recursos disponibles per a això.

«S'està demostrant que és imprescindible l'ús dels recursos anomenats `no convencionals', com el dessalinització i la reutilització. Cal optimitzar l'ús d'aigua, reutilitzar l'aigua regenerada, i complementar amb el dessalatge», va declarar M. Carmen García Panadero.

D'altra banda, Josep Lluís Henarejos es va centrar a dimensionar el problema, prendre consciència de la magnitud. «Hem d'atendre el canvi climàtic, la planificació hidrològica és el principal que cal escometre. Hem de defensar la nostra aigua, i començar per la natura».

Mesures

Cal conscienciar la població; la falta d'informació sobre els processos hidrològics, com la dessalatge, és palpable i són fonamentals per a la preservació d'aquest recurs vital. «L'aigua reciclada es creu que no serveix per a certs usos (agraris, industrials o ús humà). El mateix passa amb el dessalatge; es creu que és car, que consumeix molt i que contamina. Avui dia estem per sota de 3 kWh/m3», va comentar M. Carmen García.

«Cal formar el ciutadà, no tant en què consisteix la tecnologia, sinó explicant-li quant costa. Hem canviat d'hàbits en les aigües, el preu de l'aigua és estable, es consumeix menys, però cal depurar... cal informar el ciutadà», va afegir Juan Carlos Blázquez.

En la mateixa sintonia, es va pronunciar Francisco J. Baratech: «les dessaladores són molt respectuoses amb el medi ambient. A Acuamed tota l'energia que utilitzem és de procedència verda. I ho complementem amb millores contínues dels equips per a l'aigua dessalada».

Per la seva part, Belén Benito va posar el focus en la inversió i en la importància de les infraestructures: «és imprescindible destinar diners a la rehabilitació i prolongació de la vida útil de les infraestructures relacionades amb el cicle de l'aigua. Algunes mesures posades en marxa serien la sectorització de la xarxa, per poder mesurar

«La planificació, la sostenibilitat i el desenvolupament econòmic han de ser clau per al present i per al futur del sector» «Hem d'actuar permanentment com si estiguéssim en sequera, per quan arribi el moment dur estar preparats» «Tenim un conjunt empresarial preparat per resoldre els reptes que planteja la sequera i uns usuaris convençuts que la solució proposada és la que correspon»

i conèixer per prendre decisions. S'ha d'adequar la despesa per tenir unes infraestructures que no perdin aigua».

JUAN CARLOS BLÁZQUEZ

Dessalinització

La dessalinització s'ha convertit en una tecnologia essencial per al subministrament d'aigua a zones àrides i semiàrides. El seu ús s'ha expandit arreu del món i Espanya és un referent per a la resta de països. «La dessalinització a escala mundial està creixent exponencialment. A Espanya en tenim una prova palpable: fa dos estius hi va haver talls d'aigua a Galícia i cap població de tota la cornisa mediterrània que tingués una dessaladora en va tenir», va confirmar Francisco J. Baratech. «Espanya i ACCIONA són un referent en el dessalatge i en la reutilització. Tot el que es fa a Espanya té ressò a la resta del món. Som líders en dessalinització i reutilització, amb innovació i la tecnologia», va afegir Juan Carlos Blázquez.

Josep Lluís Henarejos va assenyalar la importància del dessalatge, però sense oblidar la rellevància de fer un cicle integral de l'aigua. «La dessalinització és una bona solució puntual, però no s'han d'oblidar les altres coses, hem de combinar. A nosaltres tenir la dessaladora ens ha valgut per tenir els aqüífers molt bé, tranquils, i ens dona garantia de no tenir situacions de sequera». «És un recurs complementari quan amb el reciclatge de l'aigua regenerada no n'hi ha prou per proveir. Amb el dessalatge podem obtenir una aigua a la carta», va dir M. Carmen García Panadero.

BELÉN BENITO

FRANCISCO J. BARATECH

M. CARMEN GARCÍA PANADERO

Reutilització

En el futur s'espera que la reutilització d'aigua tingui un paper important, tot i que la implementació efectiva també planteja desafiaments. «Si podem anar un pas més enllà, millor, poder recarregar els aqüífers, per a l'agricultura, el consum humà... En aquest sentit hauríem d'estar funcionant al 100% no només en sequera», va comentar Juan Carlos Blázquez. En aquest mateix sentit, Belén Benito va declarar que «el client ha de confiar en l'aigua, o es fa una campanya pedagògica perquè l'usuari confiï que substituir l'aigua superficial per una aigua generada és 100% garantia». «Al final la població veurà normal l'ús d'aigua regenerada. En el futur creixerà la demanda, creixeran els clients i es percebrà com una cosa habitual», va acabar declarant M. Carmen García.