Batalla pels creuers a BCN
Malgrat l’acord a què totes les parts es van comprometre el 2018, l’ajuntament endureix la seva posició i exigeix ara eliminar dues de les set terminals previstes al moll Adossat.
En ple inici d’una temporada alta que fa olor de rècords (de visitants i de facturació) i amb els creuers en el punt de mira del govern municipal d’Ada Colau, la primera reunió del Consell de Sostenibilitat pels Creuers celebrada ahir va deixar clar que les posicions són a anys llum. Port de Barcelona va presentar 50 mesures per integrar millor l’activitat a la ciutat i reduir els seus efectes indesitjats, mentre que l’ajuntament, malgrat l’acord al qual totes les parts es van comprometre el 2018, endureix la seva posició i exigeix ara eliminar dues de les set terminals previstes al moll Adossat. La que està per adjudicar (amb conflicte judicial pel mig) i la C, amb una concessió que es renova anualment. Reivindica la retallada de capacitat per evitar que el sector creixi i afavorir la «reducció» de creueristes, mentre que el Port considera vigent el pacte de fa cinc anys.
Sobre el guió, administracions i sector s’havien de conjurar per remar conjuntament de cara a afavorir la integració de l’activitat a la ciutat, que té un impacte anual de 1.083 milions a Catalunya. Però l’ajuntament ha portat els creueristes a la seva agenda electoral. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va sortir de la reunió furiosa davant la previsió que Barcelona pugui arribar a un rècord de 3,3 milions de creueristes aquest any, va dir. La xifra és una incògnita, perquè el port mantindrà unes 800 escales aquest 2023, però el volum de viatgers depèn que els barcos vagin més o menys ocupats. La dada real només es coneixerà a final d’any.
A dos anys vista
La pretensió de retallar passatgers és inviable a curt termini, perquè les escales es planifiquen a dos anys vista, i Barcelona (ningú ho ha fet a cap port) no pot unilateralment alterar les rutes internacionals del sector ja firmades, i fins i tot amb els passatges venuts en molts casos. Però a més, l’acord firmat el 2018 pel consistori incloïa compromisos que han suposat inversions publicoprivades de centenars de milions al port, i fer marxa enrere podria suposar haver d’assumir indemnitzacions multimilionàries, destaca Port de Barcelona. La d’MSC ara en construcció implica un desemborsament de 78 milions per part de la naviliera, a banda d’una part pública per condicionar el terreny.
Per això, Sanz va plantejar ahir que s’enterri el projecte de la setena terminal (que inicialment havia de ser per a Royal Caribbean, però on l’entrada en escena d’altres operadors interessats va fer obrir un concurs públic que va ser recorregut judicialment, fins que el port va paralitzar la licitació) i
que a més no es renovi la concessió de la C. Considera així que no hi hauria perjudicis econòmics i que podria destinar-se aquesta milionària construcció a un altre ús.
El 2018, Sanz va sortir molt satisfeta d’aquell acord amb el Port, pel qual l’est renunciava a les dues terminals (menors) del World Trade Center i la del Moll d’Espanya, i passava a tenir un límit de set en l’Adossat. Ara la tinenta d’alcaldia (que sens dubte no coneixia la capacitat d’unes i altres) se’n desdiu i argumenta que allò va ser un primer pas, però que el que compta és «la xifra de creueristes». La idea que puguin créixer li sembla «insostenible» per a la ciutat, així que el seu nou objectiu és eliminar més terminals. Precisament, l’aposta d’aquestes construccions d’última generació era considerada clau per guanyar operacions d’inici i sortida de rutes (port base) i no de simples escales, ja que faciliten l’embarcament i desembarcament i els seus usuaris passen uns dies allotjats a la ciutat, amb molta més despesa local. Això és una cosa que poden assumir altres ports mediterranis on només es fa trànsit d’unes hores.
Creixement o no
Els recomptes portuaris es realitzen sempre de moviments, així que en l’actualitat s’estima que el 56% seran aquest any com a port base (molt per sobre de competidors directes com Civitavecchia-Roma), percentatge que es pretén elevar al 75% en els pròxims anys, com defensa el president Pere Aragonès. No obstant, Sanz va denunciar ahir que si es pren com a base la xifra de passatgers reals, resulta que «dos de cada tres estan només unes hores consumint i massificant la ciutat». Però en canvi, al parlar de rècords al·ludeix a «3,3 milions de creueristes» el 2023, que en realitat seran moviments i que creixeran perquè els que inicien i acaben ruta es comptabilitzen per partida doble, replica el port, no perquè arribin més viatgers. Els passatgers del 2023 podrien ser una mica més de 2 milions, bona part dels quals pernoctaran a Barcelona.
Pagaran també entre 3,75 i 5,75 euros de taxes al dia a la ciutat tot i que només hi estiguin unes hores, una cosa que no passa ni amb els milions d’excursionistes que arriben també per a unes hores amb tren, autocar i cotxe i també ocupen el centre, recorden des del sector.
«Hi ha una realitat d’incrementar xifres», va insistir la responsable municipal d’Urbanisme, i «creuers més grans i més plens», va afegir. Les mesures proposades en el Consell són insuficients i sense concreció, segons el seu parer. En canvi, el Port considera que les propostes arribaven de tots els flancs.
■
La pretensió de l’ajuntament de retallar passatgers és una cosa inviable a curt termini