Una júnior en el caos de BCN
‘Consum preferent’, d’Andrea Genovart, ha arribat a les llibreries després de conquerir el premi Anagrama. La jove escriptora barcelonina debuta amb una novel·la en català que porta l’etiqueta de ‘generacional’, tot i que n’abjura: «No vull que es caigui
Agatha i Violet al nostre món, en la nostra interpretació de la història», diu Rosheuvel. «Seguir el camí que van fer fins a convertir-se en les dones complexes que són a la sèrie mare».
Temps de tribulació
I també saltar de l’Anglaterra georgiana a la del període de regència per reunir-nos-hi en temps de tribulació. En aquesta època la pregunta central es resumiria en: ¿què passa quan no hi ha hereu al tron? Com revela (per descomptat) lady Whistledown (de nou Julie Andrews en la versió original), la neta de Jordi III i la reina Carlota ha mort durant el part juntament amb el seu nadó, cosa que fa perillar el futur de la monarquia. Carlota ha d’invertir els seus arts matrimonieres en la seva pròpia família; treure un hereu al tron a algun dels seus 13 fills, verges elles i llibertins ells.
D’altra banda, la Violet adulta es pregunta a si mateixa si podrà enamorar-se una altra vegada. «Sabem que el seu marit Edmund va morir jove, el que això va significar per a ella, com de devastador que va ser», explica Ruth Gemmell, esplèndida actriu d’una àmplia carrera teatral. «Entenem per què vol que els seus fills tinguin matrimonis feliços. I alhora, veure dos dels seus fills ja casats per amor només li serveix per recordar el que li falta a la vida».
Les possibilitats de l’incipient Bridgerton-vers són infinites, segons opina Gemmell. «¿Qui sap cap a on o cap a qui podríem anar? Està bé aprofundir en un personatge. De vegades no n’hi ha prou amb uns petits moments. Això és el més interessant d’aquest nou projecte: poder indagar més en la reina i anar més enllà del seu poder per apreciar la seva fragilitat», raona.
■
Andrea Genovart pensa i verbalitza tan ràpid com la protagonista de Consum preferent (Anagrama), l’Alba, engoleix menjar ultraprocessat amb la seva consegüent indigestió. La jove escriptora barcelonina debuta amb una novel·la en català que porta l’etiqueta de generacional i que li ha suposat el premi Anagrama de Novel·la. Dona jove, debutant i amb premi. Una agosarada.
Genovart treballa en el sector literari des de la comunicació, però va decidir entregar al concurs de l’editorial un manuscrit que havia anat polint els últims anys. «No vaig dubtar a presentar-m’hi perquè no confiava [a guanyar], bàsicament», comenta sobre la seva decisió. Consum preferent circula per la Barcelona del present, una ciutat caòtica i contradictòria, i té molt de la generació de Genovart, dels joves encoratjats en una precarietat que el capitalisme intenta amagar amb vocabulari Mr. Wonderful (aquella botiga de regals plens de frases cursis). Un retrat de la capital moderna i puntera que cavalca a cavall de falsos autònoms. O dels júniors (paraula en creixement en l’argot laboral i present a la novel·la), els sèniors del futur llunyà.
Necessitat de subsistència
«Per al meu paper em vaig fixar en el Kendall de Strong a ‘Succession’», revela Mylchreest «L’interessant del nou projecte és poder indagar més en la reina», segons Gemmell
Per situar la precarietat i el cas de l’Alba, la protagonista: ella va estudiar una cosa (filosofia) de la qual no treballa (es ressitua com a dissenyadora gràfica). La seva angoixa parteix d’allà: «Viu en una ciutat on, per exemple, tot el que són sortides culturals relacionades amb el pensament, no tenen tanta cabuda [...] No parteix del plaer, sinó d’una necessitat de subsistència».
Genovart, de 30 anys, adverteix que a la seva novel·la no només hi ha elements generacionals: «No vull que caigui en aquesta dinàmica mandrosa que la gent jove, simplement per fer qualsevol cosa, fa una cosa generacional o que només sap parlar des d’un punt de vista generacional». L’autora explica que la seva protagonista està situada com a narradora en «una realitat contradictòria i sobreestimulant» i aquesta «percep i experimenta les contradiccions de què no es fa càrrec la ciutat».
«El que la defineix és el no poder viure amb aquesta contradicció i la necessitat de resoldre-la contínuament quan, al final, el més normal és la contradicció, però tenim cert conflicte a l’hora de viurela», exposa. I a més, apunta, «se li afegeix una demanda emocional» com identificar-se amb alguna cosa, la feina, que ja té un punt de partida «corromput», ja que molts treballen per subsistir. ¿Vostè confia que el premi Anagrama la tregui de la precarietat? Genovart riu. Riu molt. «Ni de conya», conclou.
Monòlegs interiors
A l’Alba la «travessen set pensaments alhora», cosa que queda clara en els torrencials monòlegs interiors de la protagonista. Ella i Consum preferent tenen una mirada àcida de la realitat. I ella (Genovart) i Consum preferent tenen una voluntat d’estil evident, que molt té a veure amb la realitat. «Per a mi l’estil és el tema», defensa l’escriptora. «La narradora viu en una ciutat caòtica, contradictòria i frenètica. Volia que el lector l’experimentés a través de l’estil, a través de la forma en què està escrit».
Des de la primera pàgina es veuen el que l’autora anomena «interferències», que són constants al llarg de la novel·la. Hi ha interferències idiomàtiques, sobretot del castellà (la família paterna de la protagonista és de Torrelobatón,
a Valladolid), però també n’hi ha de registre (un correu electrònic, un whatsap...). «És el que passa avui dia o almenys és el que li pot passar a una persona de certa franja d’edat criada, nascuda i que viu a Barcelona en aquests temps», defensa.
Així, Consum preferent és una novel·la en català amb constants interrupcions idiomàtiques que, a més, no estan marcades, per exemple, amb cursiva. És un exercici nou que pretén mostrar una realitat innegable i que queda molt definida tot just començar la novel·la. «Això és una novel·la, ficció, i és una expressió creativa», defensa Genovart, que ha sigut lamentablement assetjada per les xarxes socials (de les quals ha decidit desaparèixer) per, precisament, la seva proposta. Per plasmar com pot parlar un català d’uns trenta anys avui. «Almenys –exposa i conclou l’autora– s’hauria de respectar el que és la llibertat creativa».
Consum preferent, per cert, ara està en un entretingut procés de traducció.
■
«Em vaig presentar perquè no confiava a guanyar. Ni de conya el premi em traurà de la precarietat», afirma «La narradora viu en una urbs frenètica i volia que el lector també ho visqués a través de l’estil», diu