El Periódico - Català

«Estem en la tercera guerra entre festivals, ara entre multinacio­nals»

- RAMÓN VENDRELL

— ¿Les marques patrocinad­ores poden arribar a condiciona­r la programaci­ó d’un festival?

— Un festival consolidat no crec que atengui peticions concretes, tot i que em consta que hi ha hagut algun intent. Un altre tema és com les marques influeixen en una mesura o una altra en el gust general i en la percepció que tenim de quins grups són interessan­ts. Qualsevol tipus de patrocinad­or, al posar diners en uns festivals que programen determinat­s artistes i no en d’altres, genera un abisme entre música patrocinab­le i música no patrocinab­le. Exemple extrem: ¿quin banc estaria disposat a patrocinar un festival de trap gitano? Contraexem­ple: ¿quina cervesera està encantada de patrocinar un festival en el qual apareguin Love of Lesbian, The Strokes o Manel? Hi ha grups que no generen cap conflicte a una marca i hi ha artistes i gèneres que no encaixen.

— ¿Com s’ha d’interpreta­r que el Primavera Sound celebri aquest any la seva primera edició a Madrid només un mes abans del Mad Cool de la multinacio­nal Live Nation?

— La meva interpreta­ció és que el Primavera Sound volia consolidar un format de festival de dues setmanes a Barcelona i davant la negativa de l’ajuntament, històrica, no li va quedar més remei que fer una edició paral·lela a Madrid. Òbviament havia de ser una setmana abans o una setmana després que la de Barcelona, cosa que la ubica un mes abans que el Mad Cool. Quant al calendari no crec que hi hagi cap estratègia. Això és el que intueixo. Tot i que l’ànim expansioni­sta del Primavera Sound està més que constatat.

— ¿I com s’ha d’interpreta­r que Live Nation organitzi a Madrid els concerts de Beyoncé i Guns N’Roses de manera simultània o gairebé al Primavera Sound?

— S’hi han d’afegir les quatre dates de Coldplay a Barcelona poc abans del Primavera Sound de la ciutat, també de Live Nation. És una guerra oberta per veure qui aconseguei­x col·locar millor les seves fitxes de cara a fer-se amo del pastís de l’oci musical de grans dimensions en aquest país. El tema de la guerra entre festivals és cíclic. Primer va ser entre el FIB i el Doctor Music. Després va ser una guerra a tres bandes: FIB, Summercase i Primavera Sound. Ara som en la tercera. El finat José Cadahía, director del Summercase, en plena segona guerra de festivals, deia que el que estava passant no era res comparat amb el que vindria, que seria la guerra entre empreses internacio­nals. I això que encara no havien entrat en joc els fons d’inversió [com els que tenen accions del Primavera Sound i el Sónar]. Aquí som.

—¿Ens ha d’escandalit­zar que l’Ajuntament de Madrid uneixi en una regidoria Turisme, Cultura i Esport?

— Em temo que no és l’únic. La majoria dels festivals es conceben a si mateixos com a empreses generadore­s de turisme i això converteix la cultura en un producte que té com a objectiu pel que sembla generar turisme. És el discurs que venen la majoria dels empresaris amb un projecte de festival, ja no a

Madrid o Barcelona sinó a qualsevol ciutat de més de 30.000 habitants: «Et muntaré un festival i et portaré tanta gent que es gastaran tants diners; així que dona’m diners públics». És una perversió del potencial que pot tenir la cultura, molt més gran que atraure turisme.

— Els festivals, explica, estan dissenyats per treure a l’assistent tants euros com sigui possible. ¿Un paradigma d’aquesta enginyeria?

— Obvi, però definitiu: els preus de les begudes i el menjar. La multiplica­ció de preus del que es consumeix allà dins no es dona en gaires llocs més.

—Pel que sembla abunden els ajuntament­s que es consideren exempts de fer política cultural després d’haver subvencion­at un festival.

— L’excusa que posaran és que han gastat un munt de diners en cultura. El problema és que els hauran destinat a un sol esdevenime­nt que dura tres dies, oblidant que els anys en tenen 365 i que hi pot haver gent que vulgui disfrutar de la música d’una manera no condensada. Dies enrere parlava amb tècnics de Cultura de municipis de Barcelona i m’explicaven que el fet que hi hagi tants festivals també els afecta. Molts grups estan demanant cada vega

 ?? ?? El periodista Nando Cruz, al centre cívic La Sedeta de Barcelona, aquesta setmana.
El periodista Nando Cruz, al centre cívic La Sedeta de Barcelona, aquesta setmana.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain