El 60% dels treballadors de la cultura són homes

L’informe ‘El sector cultural a Catalunya’ denuncia l’infrafinançament i demana equiparar la despesa per càpita a la mitjana dels països de la UE.

Injectar de manera «ràpida i contundent» més recursos econòmics públics i implementar regulacions laborals i socials més enllà de les mesures aprovades a l’Estatut de l’Artista per combatre la precarietat són algunes de les principals recomanacions de l’informe El sector cultural a Catalunya realitzat pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), i presentat ahir. L’estudi recomana també equiparar la despesa per càpita en cultura a la mitjana dels països de la UE. L’informe, que recopila dades que inclouen des del 2008 al 2019 –una llàstima no comptar amb xifres més recents en tots els apartats–, deixa clar que el sector no ha recuperat encara els nivells anteriors a la crisi financera. El 2019, el sector representava el 2,2% del valor conjunt de l’economia. Amb la crisi econòmica del 2013 «va tocar fons» i «després no s’ha recuperat mai del tot», va assenyalar Ricard Bellera, membre del CTESC en la presentació.

El sector va passar de representar el 2008 el 4,9% de la despesa pública total al 2,8% el 2013. I a partir del 2014 i fins al 2019 s’ha mantingut a prop del 3,3%.

La despesa per càpita en cultura a la mitjana dels països de la UE és superior al d’Espanya, on es manté per sota amb un 19,4% de despesa pública per habitant. I, tot i que es tracta d’una cosa habitual als països del sud d’Europa i està per sobre d’altres d’aquesta àrea geogràfica, és una xifra a millorar. Altres recomanacions importants són implicar el sector públic tant en la creació responsable d’ocupació de qualitat, millorant les condicions i formats de la contractació pública, així com impulsant les condicions per a la negociació col·lectiva amb subsectors com ara la dansa, el circ, el doblatge, el personal de sala de teatre, tots ells sense conveni.

I insta a revisar i a canviar, en determinats casos, la política de subvencions a la producció cultural per convenis o contractesprograma ben dotats. L’informe, que es pot consultar a la web del CTESC, compta amb més 300 pàgines amb gràfics i xifres que demostren les fortaleses i debilitats del sector, analitzat des de diferents perspectives. Les 50 recomanacions finals serviran al Departament de Cultura i al Govern de la Generalitat a l’hora de dissenyar les seves polítiques d’un sector que, segons l’EPA, el 2021 ocupava 190.000 persones.

Sector masculinitzat

Això representa el 5,5% de la població empleada a Catalunya i el 23,2% de la població ocupada al sector cultural a Espanya, bastant per sobre del 17,4% que representa el conjunt de la població ocupada catalana sobre el total espanyol. Malgrat les polítiques a favor de la paritat dels últims anys, l’estudi revela que és un sector molt masculinitzat: a prop del 60% dels treballadors són homes i el 40% dones, per sota clarament del total de dones ocupades en Catalunya (47% el 2021). El 30% són treballadors autònoms, xifra que duplica la xifra de persones no assalariades en el conjunt de l’economia, i representen a prop del 13% de les persones no assalariades a Catalunya, una dada realment alta tenint en compte la dimensió del sector.

No obstant, la naturalesa de la feina, especialment en àrees com el teatre, la música i les arts en viu, explica el baix percentatge de contractes indefinits, un 8,3% el 2019 davant el 13,7% de la resta d’ocupacions. De mitjana, la durada dels contractes temporals també és menor a la d’altres sectors: 49,8 dies davant de 62,4. Actualment, el pressupost de Cultura representa l’1,5% del total de la despesa del Govern català (447 milions d’euros). L’objectiu és arribar al 2% abans del final de la legislatura.

■

L’informe insta a revisar, en determinats casos, la política de subvencions