Carles III d’Anglaterra
És sabut que Carles III d’Anglaterra vol una cerimònia d’entronització més curta, inclusiva, ecològica, moderna i barata que la de la seva mare. Perquè ha plogut molt des que el 1953 la finada Isabel II se cenyís la corona, i molt ha canviat el públic d’un esdeveniment històric com aquest en les set dècades que el seu successor ha passat escalfant a la banda. No es pot avorrir el personal amb un esdeveniment interminable de mer significat religiós que molts qüestionen, i que interessa poc o gens tres de cada cinc britànics. Resulten improcedents l’ostentació, el malbaratament, en un moment d’incertesa econòmica, però tampoc convé renunciar al simbolisme que és pedra angular de la institució monàrquica.
Una celebració règia desposseïda del seu halo de màgia s’assembla a la presa de possessió del president d’una república qualsevol. Així que la coronació que dissabte viuran en directe 2.000 selectes convidats i milions a través de la televisió haurà de ser solemne, però amena; sofisticada, però sense ínfules; respectuosa amb la tradició però contemporània; formal, però no estricta. Molts ingredients per a una festa senzilla a la qual l’homenatjat arriba en una carrossa d’or amb aire condicionat, i de la qual surt sent cap d’una Església. Tants ingredients com té el plat triat personalment per la parella amfitriona per commemorar la data crucial: la «quiche de la coronació» que se servirà en el banquet. Porta una base lleugera de pasta de full, un farcit de faves, espinacs i un toc d’estragó i s’anima els britànics a preparar-la en festes i domicilis per acompanyar els Windsor. Curiosa elecció la de les faves, que posseeixen qualitats antioxidants i contenen un precursor de la dopamina, l’hormona de la felicitat.
A veure com li surt al poble el pastís vegetarià que defineix bastant bé el nou regent, que al novembre va prohibir el foie a palau, no fos cas que comencés el regnat amb mal peu. La seva mare va oferir un pollastre amb salsa de curri que va encantar als comensals i la recepta encara es prepara a la Commonwealth.
A la targeta d’invitació a la cerimònia, els reis suggereixen als destinataris (reialesa, altes institucions de l’Estat i una re-* presentació de la societat que protagonitzaran els professionals essencials durant la covid) un «codi de vestimenta relaxat». No s’esperen xandalls, però tampoc ermini, fet que xoca venint d’un rei definit com a classista i estirat. Carles s’ha relaxat, que en prenguin nota els guionistes de The crown. El temps ha corregut a favor del monarca de 74 anys, que ho és des del mateix 8 de setembre quan va morir la seva mare, i que es va mostrar encarcarat i antipàtic en la seva lluita amb les plomes que li oferien per estampar la seva firma en documents oficials. Les esperades opinions inconvenients i ficades de pota no s’han produït, o s’han sufocat. Si el març del 2022 el 39% dels britànics consideraven que serà un bon monarca, un any després la xifra dels que el miren amb simpatia ha pujat al 62%.
Fortuna personal
Tampoc li han anat malament els seus números personals, segons les dades del diari The Sunday Times. Amb una fortuna de 670 milions d’euros, ja és el doble d’adinerat que la seva progenitora. Un dels seus ajudants va relatar al rotatiu que Carles es va entossudir a reflotar les seves finances després del seu costós divorci de Diana de Gal·les. Ho va aconseguir, com ha aconseguit que el record a la Princesa del Poble deixi de sobrevolar-lo enterbolint