Una coronació marcada per la necessitat de reformes
Carles III s’enfronta a la tendència a la baixa en la valoració de la monarquia al Regne Unit
La monarquia britànica és una de les institucions més longeves i sòlides del món, amb més de 12 segles d’història i algunes fites en l’adequació de la corona a l’avenç i al pas del temps. El 1215, Joan I, conegut com a Joan sense Terra, va firmar pressionat pels nobles la Carta Magna, un document que va posar les bases de la monarquia parlamentària i de la protecció dels drets i llibertats civils. I el 1660, Carles II es va allunyar de l’absolutisme imperant en la resta de regnes europeus després de la restauració de la corona, que va posar fi al petitíssim parèntesi de 10 anys en què el país va experimentar amb la república.
Carles III, proclamat rei el passat 8 de setembre després de la mort de la seva mare, serà coronat aquest dissabte 6 de maig en un moment crucial, amb una tendència a la baixa en el reconeixement de la monarquia com una institució positiva per al Regne Unit. Segons l’última enquesta d’actituds socials del National Centre for Social Research (NatCen), feta pública a finals d’abril, el suport es troba en el seu nivell més baix des que es va començar a realitzar aquest sondeig el 1983. Si aquell any el 86% dels britànics consideraven que la corona era «molt» o «bastant important», el 2023 el percentatge ha caigut fins al 55%. En aquest apartat destaca el baix suport entre els més joves: només el 12% dels ciutadans entre 18 i 34 anys veuen la monarquia com a «molt important», davant el 42% dels que tenen més de 55 anys.
Una atracció turística
El sentiment més generalitzat entre els mil·lennistes és sobretot el desinterès. «Mentre no faci res dolent, no m’importa gaire, no crec que hi hagi molta diferència entre tenir rei o president de la república. No crec que canviï el meu salari ni la meva vida», afirma Vinnie, de 28 anys i estudiant de Psicologia i Neurociència a la Universitat de Londres. «En general, a la gent li és igual, la família reial no pinta massa res. Molts la veuen més com una atracció turística», afegeix Randa, alumna de xinès a l’Escola d’Estudis Orientals i Africans. No obstant, sí que hi ha alguna cosa entre tanta indiferència que genera molta molèstia, i és el fet que les despeses de la coronació hagin de ser sufragades amb fons públics. «És frustrant, haurien de gastar els diners de manera responsable i intel·ligent, sobretot en el temps en què estem», diu aquesta jove de 19 anys. Adam, estudiant d’Història de l’Art, coincideix: «És innecessari malgastar tants diners quan hi ha tanta gent passant gana».
La preferència per un cap d’Estat elegit democràticament no és una opció majoritària al país: només un 25% dels britànics (entre els joves el percentatge puja el 40%) ho desitgen, però el relleu al tron i la menor popularitat de Carles respecte d’Isabel II han alimentat en els últims mesos debats sobre aquesta qüestió en els mitjans de comunicació. Fins i tot la BBC, poc sospitosa de ser antimonàrquica, va plantejar fa uns dies en el programa radiofònic Today la qüestió: «¿Necessitem la monarquia?».
El republicanisme «podria créixer i probablement ho farà,
El parer generalitzat entre els mil·lennistes britànics entorn de la institució és la indiferència
però no veig que hi pugui haver un canvi en aquest sentit a curt termini», analitza per a EL PERIÓDICO Richard Toye, professor d’Història de la Universitat d’Exeter. De manera similar s’expressa John Pratt, fundador del Centre for Citizenship, una plataforma que treballa per abolir la monarquia i l’aristocràcia al Regne Unit. «Crec que el republicanisme, o almenys l’absència de suport a la monarquia, ha augmentat recentment i és probable que continuï augmentant», apunta Pratt, tot i que considera que aquest creixement «té més a veure amb la desaprovació cap als membres de la família Windsor que amb l’oposició a la institució de la monarquia». En qualsevol cas, afegeix, encara és aviat per saber quin efecte tindrà el regnat de Carles entre els britànics.
El que sembla que no genera cap dubte és la necessitat de reformar la institució per desprendre’s de privilegis que en ple segle XXI són vistos com a greuges per la majoria de la població, en especial en un moment de greu crisi econòmica com la que està vivint el Regne Unit. «Potser és el millor moment que ha existit en molt temps. Aquells que no haurien donat suport al canvi o el van criticar mentre Isabel era viva poden estar més disposats a fer-ho ara», remarca el professor Toye. «La millor manera de modernitzar la monarquia seria pagar impost de societats i de successions. Ja paguen l’impost de la renda, però aquest no cobreix la major part dels seus ingressos», explica Alexandra
Penler, experta en monarquies i membre del departament d’Història Internacional de la London School of Economics and Political Science. Penler advoca així mateix per reduir la mida de la monarquia, com han fet a Dinamarca i altres països nòrdics, i per desvincular la corona de l’Església d’Anglaterra. «Som un país multiconfessional o aconfessional», assenyala donant suport a aquesta modificació Ken Ritchie, secretari de Labour for the Republic, un grup de pressió integrat per membres i simpatitzants del Partit Laborista a favor d’una república. Ritchie també reclama reformes en el jurament parlamentari «perquè els diputats prometin o jurin fidelitat als seus electors i no al monarca»; suprimir els protocols que «permeten al rei influir, i fins i tot vetar, el debat polític», i garantir que la monarquia estigui subjecta «a les mateixes lleis que la resta de ciutadans».
El repte de Carles
Carles té davant seu l’ingent repte de mantenir el llegat de la seva mare. I el principal desafiament és, apunta Toye, «evitar que la monarquia es converteixi en un subjecte de controvèrsia en un moment en què la seva família està dividida i els mitjans de comunicació estan ansiosos per treure partit de qualsevol polèmica». Per a Ritchie, el més important és que el rei defineixi «quin és el seu paper». «Ha sigut proclamat rei en una era en què la idea de la monarquia és bastant antiquada. No és un governant, però no està del tot clar què és, a part d’un estrany tipus de celebritat», afegeix.
En qualsevol cas, no sembla que perilli l’existència de la institució. «El Regne Unit i els britànics tenen un vincle molt fort amb la tradició i la història, en les quals la monarquia està profundament arrelada», explica Penler. No obstant, recorda John Pratt, «molt poca gent va predir la caiguda del Mur de Berlín, la desintegració de la Unió Soviètica, la Primavera Àrab o, fins i tot, el Brexit».
■
La població percep com un greuge els privilegis de la Corona en plena crisi ecònomica