La col·lisió entre Netanyahu i Ben Gvir tensa el Govern
▶ Els membres del gabinet s’enfronten pels intents del titular de Seguretat Nacional d’acaparar més poder
Mentre més de dos milions de persones es lamentaven sota les bombes a la Franja de Gaza, el ministre de Seguretat Nacional israeliana, Itamar Ben Gvir, expressava el seu descontentament. Els bombardejos nocturns que van acabar amb la vida de Hashel Mubarak Salman Mubarak, de 58 anys, i van destrossar infraestructures a l’enclavament li van semblar una resposta «feble» al llançament de coets des de la franja que amb prou feines van provocar danys superficials a les localitats frontereres israelianes. Des d’aleshores, Ben Gvir s’ha embrancat en una batalla d’amenaces i retrets amb el primer ministre Benjamin Netanyahu que ha arribat fins a l’amenaça de dimitir de la coalició dretana.
«El primer ministre, el ministre de Defensa, l’Exèrcit israelià i els cossos de seguretat són els que supervisen els esdeveniments sensibles i complexos relacionats amb la seguretat a què s’enfronta Israel», va afirmar el Likud, partit de Netanyahu, en un comunicat després que Ben Gvir retragués al líder israelià no haver estat convidat a la reunió d’emergència després del llançament de coets des de Gaza. «Si això no és acceptable per al ministre Ben Gvir, no ha de quedarse al Govern», conclou el text. La resposta de la facció majoritària a la Kneset, el Parlament israelià, dista molt de la servitud que va mostrar Netanyahu fa un mes quan Ben Gvir va amenaçar d’anar-se’n de la coalició si s’aturava la reforma judicial.
Advertència
Els enfrontaments verbals van anar escalant l’última setmana. «Si no vol [el seu partit] Poder Jueu en el govern, pot acomiadar-nos», va dir el ministre des d’una casa privada a Sderot, una de les localitats afectades pels coets. «Si no vol un veritable Govern de dreta, pot enviar-nos a casa», va respondre a Netanyahu. Però, malgrat que va amenaçar d’abandonar la coalició, després va rebaixar les advertències. «Nosaltres no estarem presents per a les votacions a la Kneset fins que el primer ministre entengui i interioritzi que l’objectiu d’aquest govern és ser un veritable Govern de dreta», va afegir, alhora que exigia al primer ministre que el convidés a les pròximes reunions de seguretat.
Si Poder Jueu compleix la seva amenaça i continua boicotejant el ple de la Kneset, la coalició tindrà una estreta majoria de 58-56 i un gran maldecap. Malgrat que la situació és crítica, Netanyahu sap que no l’hi ha d’entregar tot a Ben Gvir. Quan el ministre va amenaçar de deixar el Govern el 27 de març si Netanyahu decidia congelar la legislació de la reforma judicial, el primer ministre li va oferir un compromís firmat per a la formació d’una Guàrdia Nacional a canvi que es quedés. Però, des d’aleshores, Ben Gvir ha perdut poder a la coalició, ja que Netanyahu l’ha convidat a marxar si no li agrada com funcionen les coses.
«Això mostra que el pobre paper de Ben Gvir, com es reflecteix a les enquestes, ha portat a un debilitament de la influència que exerceix sobre el primer ministre», analitza Eliav Breuer, a The Jerusalem Post. «El ministre de seguretat nacional ja no té una amenaça creïble de renunciar al govern per posicionar-se com una oposició a la dreta del primer ministre, ja que no ha pogut convèncer els israelians que representa una millor alternativa», hi va afegir. El creixement de la ja prou elevada taxa de criminalitat i la virulència del seu discurs van dissuadir l’electorat de les capacitats de l’ultradretà. Ja al març, els sondejos enquestes mostraven que la meitat dels israelians creien que Ben Gvir hauria de ser acomiadat.
■
«Si no vol Poder Jueu a l’Executiu, pot acomiadar-nos», deixa anar el ministre al màxim dirigent