El Parlament dilata la sortida de Borràs al recórrer contra la JEC
▶ El ple aprova acudir al Suprem amb els vots a favor d’ERC, Junts i la CUP ▶ La Junta Electoral haurà de donar un termini per retirar-li l’escó
Després de la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar l’escó a la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, la Cambra catalana va decidir no actuar encara i presentar un recurs davant el Suprem, tal com ja va fer en el cas del diputat de la CUP Pau Juvillà. Així ho va aprovar ahir a la tarda el ple amb els vots d’ERC, Junts i la CUP, mentre que la resta de partits en bloc van votar-hi en contra. Aquest pas no frenarà la sortida de Borràs, però sí que la dilata perquè obligarà la JEC a tornar a reunir-se, a emetre una nova ordre i a donar un termini al Parlament per procedir a retirar l’escó de la líder de Junts.
El partit de Borràs, en boca del president del grup parlamentari, Albert Batet, va defensar la decisió perquè considera que la JEC «vulnera la sobirania del Parlament» i per «no sotmetre la política catalana a la justícia espanyola». Batet va transmetre el «suport» de Junts a la seva presidenta, que ahir no es va deixar veure a l’hemicicle, i va assenyalar que no es pot retirar un escó «sense sentència ferma».
També ERC, la CUP i els Comuns –tot i que aquests últims van votar-hi en contra– van denunciar la «ingerència» de la Junta Electoral, malgrat que van deixar clar que Borràs hauria d’haver «dimitit» al ser condemnada per un delicte de corrupció. El PSC va considerar que el que «erosiona» i fa «mal» a la Cambra és «dilatar» la retirada de l’acta, mentre que Ciutadans ja va avançar que denunciarà els membres independentistes davant la Fiscalia.
L’àrbitre electoral va decidir dimecres revocar l’escó de Borràs després de ser condemnada a quatre anys i mig de presó i a 13 anys d’inhabilitació pels delictes de falsedat i prevaricació. També va tramitar les credencials del següent diputat de la llista de Junts, Toni Castellà, tot i que no podrà recollir l’acta fins que Borràs perdi la seva definitivament. En l’escrit, la JEC determina que la presidenta de Junts incorre en una «inelegibilitat sobrevinguda» ja que la llei electoral detalla que aquelles persones
La presidència del Parlament És improbable una insubordinació de la Mesa. Una vegada s’executi l’ordre de la JEC, s’obrirà el ball per rellevar Laura Borràs.
El lideratge de Junts
La gran batalla es lliurarà després del 28M. Jordi Turull mira de mantenir la pau, mentre que Xavier Trias convida Borràs a «reflexionar».
La batalla judicial
Borràs lluitarà per la seva innocència. En aquesta aventura no l’ha seguit cap altre partit independentista ni part del seu. condemnades per delictes contra l’Administració Pública, entre els quals hi ha el de prevaricació, són inelegibles, tot i que la condemna no sigui ferma, i que «les causes d’inelegibilitat ho són també d’incompatibilitat».
Resposta a les al·legacions
No obstant, els membres independentistes consideren que l’actuació de la Junta Electoral és una intromissió a la sobirania de la institució, que només contempla al seu reglament la retirada de l’escó en cas de sentència ferma. Per aquesta raó, la majoria parlamentària ha decidit presentar un recurs i demanar mesures cautelars. També ho recorrerà la defensa de Borràs, tot i que la resolució final pot trigar mesos i arribarà amb la pèrdua de l’escó ja executada. Sigui com sigui, al Parlament ningú dubta que no hi haurà més resistència i que la sortida de la líder de Junts de la institució serà executada quan la JEC notifiqui el requeriment. Una altra cosa és com s’afrontarà el seu relleu com a presidenta, ja que això implica la convocatòria d’un ple extraordinari.
■
Havia d’arribar. La Junta Electoral Central retira l’escó a la Laura Borràs, com temps enrere ja va fer amb l’expresident Quim Torra i recentment amb el cupaire Pau Juvillà per inhabilitació sobrevinguda. Al deixar de ser diputada, Borràs perd automàticament la seva condició de presidenta del Parlament, de què havia sigut apartada, que no cessada, perquè ni Junts ni tampoc ERC van voler fer aquest pas, que hauria sigut el lògic en un país democràtic després de la seva condemna per corrupció. D’acord amb el molt que guanya qui dirigeix la Cambra catalana es diria que és un càrrec imprescindible. No obstant, els independentistes no han tingut cap pressa a elegir mentrestant una altra persona.
A Catalunya la vara de mesurar és diferent si afecta polítics nacionalistes, de la mateixa manera que tampoc hi ha gaire enrenou pels privilegis dels alts càrrecs. Un dels arguments més poderosos per rebutjar el separatisme és com de malament que es gestionen aquí moltes coses i quines són a l’hora de la veritat les autèntiques prioritats. Borràs s’embutxacarà mig milió d’euros en els pròxims quatre anys per haver exercit de presidenta, i quan en compleixi 65 percebrà el 60% del sou de manera vitalícia, que ara serien 93.342 euros anuals (el sou del segon càrrec institucional de la Generalitat és de 155.570 euros). En cas de mort, aquesta pensió passaria a la seva parella i fins i tot als seus fills.
Per la seva banda, Pere Aragonès és el president autonòmic que més cobra d’Espanya, un 36% per sobre del mateix Pedro Sánchez, que guanya únicament 84.845 euros. Provin de trobar un lloc on es pagui tan bé a la cúria governamental. ¡Que bé que viuen els oprimidets! En aquest tipus de coses se’n van els diners dels catalans, en lloc, per exemple, de climatitzar els centres escolars, dels quals únicament es podrà condicionar per suportar les calors un míser 4% de les 2.500 escoles existents. Només hi ha pressupost per a 100, va reconèixer el conseller Josep Gonzàlez-Cambray. El 2011 va desaparèixer la sisena hora a primària per les retallades de la Generalitat, i aquí seguim.
■