Revés judicial a la web que Felip Puig va crear el 2012 per delatar manifestants
▶ Una jutge del TC i la fiscalia posen contra les cordes el portal que l’exconseller d’Interior va impulsar amb motiu d’una vaga general
Un vot particular de la magistrada del Tribunal Constitucional (TC) María Luisa Balaguer i un informe de la fiscalia posen contra les cordes la legalitat de la pàgina web que va impulsar la Conselleria d’Interior durant l’etapa de Felip Puig (CiU) i que va ser creada perquè els ciutadans aportessin dades per identificar manifestants als quals el departament assenyalava com a suposats autors de desordres durant la vaga general del 29 de març del 2012.
Una de les persones que van ser imputades arran de la publicació en aquesta web de la seva fotografia, Roger Sabà Riera, militant de la CUP de Figueres, va interposar una demanda contra Interior de la mà del col·lectiu Alerta Solidària. Després de ser rebutjada per diversos estaments judicials, la demanda va arribar al TC, que ara s’ha pronunciat, segons la resolució a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.
La majoria dels magistrats de l’alt tribunal han decidit no admetre el recurs d’empara firmat per l’advocat Benet Salellas per una qüestió merament formal i, d’aquesta manera, han esquivat pronunciar-se sobre el fons de l’assumpte. No obstant, el vot particular de Balaguer defensa que s’han vulnerat drets fonamentals, com el dret a la pròpia imatge i el de la protecció de dades, i obre la porta per acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). I no només partint d’aquesta resolució, sinó també amb el dictamen de la fiscalia, que es va inclinar perquè s’atorgués l’empara a Sabà per la «vulneració del dret a la imatge en relació amb la presumpció d’innocència».
Un mes funcionant
La sentència que acorda la inadmissió està firmada per 8 dels 11 magistrats que componen el ple del TC, amb el seu president, Candido Conde-Pumpido, al capdavant. Els altres tres magistrats es van pronunciar en contra d’aquesta decisió. Dos d’ells, María Luisa Segoviano i Ramón Sáez Valcárcel, qüestionen la tesi per la qual es rebutja la demanda (una qüestió de terminis) i consideren que s’hauria d’haver entrat en l’anàlisi de fons i la possible vulneració o no de drets fonamentals.
L’altre vot particular discrepant, el de la magistrada Balaguer, sí que valora el cor del cas i es pronuncia a favor de l’empara, alhora que lamenta que la inadmissió del recurs no permeti al TC «dictar doctrina» sobre els drets fonamentals que presumptament es van transgredir per la creació d’aquesta web, cosa que hagués permès «una interpretació més favorable» a la tutela dels preceptes constitucionals. La web va estar funcionant durant un mes el 2012. Va ser activada amb 231 fotografies i tres vídeos en els quals apareixien 68 persones, de les quals 23 van ser identificades. La majoria, al final, van ser absoltes.
La magistrada afirma que la decisió adoptada pels Mossos de publicar la imatge del demandant a la web de delacions «no comptava amb la necessària habilitació legal» i tampoc es presentaven «cap de les situacions d’urgència i necessitat» en les quals, de manera excepcional, els agents de policia puguin actuar sense existir prèvia autorització judicial. En aquest cas, incideix, «no s’observa cap obstacle temporal ni material que impedís als Mossos sol·licitar l’autorització judicial, tenint en compte que existien diferents actuacions processals incoades» pels desordres de la vaga general.
La jutge critica que els òrgans judicials als quals va acudir abans Sabà van portar a terme un examen de proporcionalitat de la publicació i difusió a la web de la seva foto «que no resulta respectuós amb les exigències constitucionals». En el vot particular afegeix també que les conductes suposadament comeses pel militant de la CUP durant la vaga general «no justificaven la gravetat de la intromissió en el dret a la pròpia imatge i en la protecció de dades».
■
Fiscalia Europea, en relació amb presumptes irregularitats en contractacions al Sahel finançades amb fons europeus.
La jutge que investiga el cas Mediador havia instat a finals de març la Fiscalia Europea a investigar si hi va haver desviació de fons europeus per part de la trama dins del projecte de la Fundació Internacional i per a Iberoamèrica d’Administració i Polítiques Públiques (Fiiapp) per reforçar la capacitat dels Grups d’Acció Ràpida de Vigilància i Intervenció (GAR-SI, per les sigles en francès) que funcionen dins de les gendarmeries de sis països africans.
La decisió de Calama com a jutge de garanties atenia una petició realitzada per la defensa del general a què s’havia oposat la Fiscalia. Espinosa sortirà de la presó, però el jutge li imposa l’obligació de comparèixer cada 15 dies al jutjat més a prop de casa seva.
■
La magistrada defensa que es van vulnerar drets fonamentals com la protecció de dades