El BCE suavitza l’alça de tipus a 0,25 punts però suggereix que n’hi haurà més
▶ Lagarde avisa que queda «més terreny per cobrir» i que els interessos no són prou restrictius encara ▶ És la setena pujada consecutiva des del juliol passat per combatre la inflació
Pas més suau, però sense parar. Com s’esperava, el Banc Central Europeu (BCE) va decidir ahir apujar els tipus d’interès de referència per setena vegada consecutiva des del juliol per combatre la inflació, en aquest cas en 0,25 punts percentuals. Es tracta de l’alça més suau de l’actual cicle accelerat i sense precedents de pujades de tipus (les anteriors van ser de 0,5 o 0,75 punts). Però això sí, el BCE va posar especial èmfasi a remarcar que el més probable és que hi hagi més increments en els pròxims mesos. Fins a la seva reunió del 15 de juny, el tipus principal se situa en el 3,75% (màxim des de l’octubre del 2008, albors de l’anterior crisi), mentre que la facilitat de dipòsit –l’interès amb què remunera els diners que guarda als bancs, el més rellevant en l’actual context– s’eleva al 3,25%.
Per dissipar qualsevol possible dubte, la seva presidenta, Christine Lagarde, va defensar que era «assenyat tornar a un increment més estàndard» de 25 punts bàsics ja que la institució ha elevat ja els tipus «significativament» des del juliol i ha cobert «molt de terreny» per tornar la inflació del 7% d’abril al seu objectiu del 2% a mitjà termini. Però alhora, va advertir que el seu consell de govern no ha arribat al final del «viatge» de l’encariment dels diners. «Tots hem estat d’acord que era necessari apujar els tipus; que no estem fent una pausa, això és molt clar; i que sabem que tenim més terreny per cobrir», va ressaltar.
L’alta funcionària francesa, en aquesta línia, va assegurar que les «decisions futures» (un plural que ha ressaltat significativament) asseguraran que els tipus seran «prou restrictius» (llegeixi’s, desincentivadors de l’activitat econòmica) per reduir els preus cap al 2%, així com que es mantindran en aquests nivells durant el temps que sigui necessari. «No tinc un número màgic sobre què constitueix un nivell prou restrictiu», va afirmar abans de precisar que el nivell actual de tipus «és restrictiu, però no prou».
Fins a la seva reunió del 15 de juny, el tipus principal se situa en el 3,75%, el màxim des de l’octubre del 2008
L’autoritat monetària de la zona euro marca així distàncies amb la Reserva Federal nord-americana, que dimecres va apujar les seves taxes també en 0,25 punts (fins a una forquilla entre 5% i el 5,25%), però va deixar oberta la porta a una pausa en l’escalada de tipus. El cert és que el banc central nord-americà va començar a aprovar pujades abans i els seus tipus estan ja en un nivell més alt, amb la qual cosa el BCE va amb cert retard. «Depenem de les dades, no de la FED. Són un banc central independent», va defensar Lagarde.
La banquera francesa va esgrimir dos grans arguments per justificar que el BCE hagi encara d’encarir el diner. El primer és que les alces de tipus s’estan traslladant al crèdit en forma de menys oferta i demanda i més preus, però no s’està veient el mateix impacte encara en l’activitat econòmica (les pujades busquen frenar els preus refredant el consum i inversió de llars i famílies mitjançant una reducció del seu accés al finançament).
El segon és l’habitual dels últims mesos: «Les perspectives d’inflació continuen massa altes i ho han sigut durant massa temps». Lagarde va admetre que l’IPC general està baixant, però no ho va atribuir a les pujades de tipus, sinó a l’abaratiment de l’energia i la suavització dels colls d’ampolla que van sorgir durant la reobertura de les economies després de la pandèmia. A més, va remarcar que persisteixen «significatius riscos» que la inflació pugi, entre els quals va citar uns sous i marges empresarials que podrien ser més grans dels previstos.
Gairebé unànime
El missatge de Lagarde va ser una mica més dur del que va llançar fa unes setmanes, quan va afirmar que quedava «una mica de camí per recórrer» en les pujades de tipus, davant el «molt més terreny per cobrir» que va afirmar al març. La màxima dirigent del BCE va mirar d’evitar que en això s’interpretin dissensions internes. Així, va afirmar que la decisió d’ahir va rebre un suport «gairebé unànime», si bé alguns governadors van apostar per apujar els tipus en 0,5 punts. Al contrari que en la reunió del març, que es va produir en plena tempesta bancària, ningú ha advocat per deixar-los sense canvis.
Lagarde també va afirmar que s’ha produït un suport «general» a l’altra mesura d’enduriment de la política monetària aprovada. Així, les reinversions del deute públic i privat vençut del programa de compra d’actius que va llançar abans de la pandèmia s’acabaran al juliol, cosa que implica que el seu balanç baixarà en uns 25.000 milions al mes. Que el BCE no continuï recomprant el deute que venç encareix el finançament dels seus emissors, administracions públiques i empreses, però Lagarde va afirmar que l’impacte serà limitat.
La presidenta, així mateix, es va tornar a mostrar conscient de l’impacte que tenen les pujades de tipus a les llars endeutades. «Desgraciadament no ho podem alleujar, perquè la nostra missió és l’estabilitat de preus», va justificar.
■