L’ocupació bat un altre rècord a l’abril i supera els 20,6 milions d’empleats
▶ La taxa d’atur a Espanya disminueix al nivell més baix registrat des del 2008, després de la crisi del totxo, tot i que continua sent la més alta de la Unió Europea
Després dels dubtes de principis d’any, l’ocupació viu un moment dolç. Després del rècord batut al març, amb 206.000 nous llocs de treball creats, l’abril va superar els registres esmentats i deixa un balanç positiu de 238.436 treballadors en actiu més, fins a un total de 20,6 milions ocupats. Mai abans en un mes d’abril, ni tan sols en el boom previ a la crisi del maó, s’havia creat tanta ocupació ni hi havia hagut tants afiliats a la Seguretat Social alhora.
Malgrat la guerra a Ucraïna, normalitzada ja pel que fa a les cadenes de subministraments, i els vaivens d’una inflació que es resisteix a remetre, el mercat laboral no només aguanta, si no que va creixent, tal com reflecteixen les dades d’ahir dels ministeris de Treball i Seguretat Social.
«El mercat laboral ja no es veu contaminat per les turbulències econòmiques, si no que, al revés, contribueix a superar-les», va valorar el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey, en roda de premsa. Catalunya, per la seva bé a diferència de la crisi anterior, les taxes de cobertura de les prestacions públiques del Sepe són actualment més altes. El 64% dels aturats cobren prestació o subsidi i el termini mitjà de reconeixement d’una nova prestació és actualment d’1,6 dies, segons fonts oficials.
L’hostaleria estira el carro
Aquest mes d’abril el motor de l’ocupació ha sigut l’hostaleria, entre els reforços per a les vacances de Setmana Santa i els que apunten a les d’estiu. El sector ha deixat enrere els fantasmes de la crisi covid –tal com mostren les dades desestacionalitzades– i espera expectant la campanya estival, que tal com apuntava la Cambra de Comerç de Barcelona aquesta mateixa setmana al seu informe de conjuntura, serà de rècord en consum nacional i internacional.
I és que el mercat laboral espanyol s’està expandint a través de tots aquells sectors que més van patir les restriccions sanitàries. Segons les xifres desestacionalitzades, hostaleria, espectacles, jocs d’atzar i transport aeri són els rams d’activitat que, percentualment, més estan contractant. Si bé des del Govern central destaquen que un de cada quatre llocs de treball creats després de la pandèmia es localitza en sectors d’alta productivitat, com a informàtica o telecomunicacions i activitats científiques i tècniques.
L’última reforma laboral, aprovada el desembre del 2021, compleix aquest abril un any de plena vigència i la seva empremta en les estadístiques és notable. L’abril del 2019, es van firmar 174.980 contractes indefinits, davant els 530.537 firmats aquest any. El que ha provocat que mentre abans de la reforma gairebé el 90% dels contractes firmats eren temporals, avui ronden el 50%.
«Hi ha una gran transformació en la qualitat de la nostra ocupació, amb uns nivells desconeguts de contractació indefinida. La tendència segueix a l’alça», valora el secretari d’Estat de Seguretat Social, Borja Suárez. Segons les seves dades, Espanya ha passat de tenir 11 milions de treballadors fixos abans de la reforma a 13,8 milions. I, malgrat la forta irrupció de la figura del fix discontinu o l’augment de la contractació parcial, tres de cada quatre són indefinits a temps complet.
■
La reforma laboral propicia que els contractes temporals siguin sols el 50%, pel 90% d’abans de la llei