Rodalies: el servei i els debats
Un sinistre elèctric de causes encara no aclarides, amb un llamp que no consta a cap servei meteorològic com a suposat responsable, ha deixat amb un servei de mínims els trens de rodalies del sud de Barcelona. I així serà durant almenys tres setmanes (o fins i tot fins a quatre mesos per recuperar la plena normalitat). Durant aquest període, més curt o més llarg, les freqüències es reduiran per gestionar el trànsit de manera gairebé manual després de la destrossa patida per la infraestructura elèctrica i de control de l’estació de Gavà de l’R2, i s’hauran d’habilitar mitjans alternatius de transport per minimitzar les afectacions. Sigui l’ocorregut un imponderable o una conseqüència de l’estat de les instal·lacions, en qualsevol dels dos casos el que ha passat es converteix en un repte més a la paciència ja esgotada dels usuaris de Rodalies. És difícil demanar-los que la mantinguin davant les interrupcions, avaries i imprevisibilitat del servei. Just el contrari del que es necessita perquè sigui cada vegada més l’alternativa fiable, còmoda, ràpida i econòmica que contribueixi a derivar part del trànsit rodat metropolità a maneres de mobilitat més sostenibles.
Aquesta última disfunció en el sistema de Rodalies, com tots els que es van succeint insistentment, tenen unes conseqüències incòmodament palpables, objectives i innegables, sobre la vida quotidiana dels veïns de la regió metropolitana. I aquest malestar és la base que porta de nou l’incident a un altre nivell, essencialment polític, més enllà del malestar ciutadà o les discussions tècniques o fins i tot pressupostàries. Des d’alguns sectors es pretén aprofitar, gairebé de manera sistemàtica cada vegada que hi ha una incidència ferroviària, per insistir en la idea d’una Catalunya ideal en la qual aquest tipus de problemes no existirien. Més que barrejar debats i vendre discursos fàcils però de difícil compliment, farien millor tots a centrar-se a buscar solucions reals. I aquestes solucions passen perquè cada administració assumeixi les seves pròpies responsabilitats, abans de buscar els errors en tercers. En primer lloc, Adif, com a encarregada de les línies de tren, del seu disseny i construcció, i de gestionar la circulació, ha de respondre per les nombroses deficiències detectades en la infraestructura, i el Ministeri de Transports, del qual depèn, augmenta el descontentament dels usuaris quan replica que el milionari pla d’inversions previst necessita temps d’execució. La Generalitat té competències sobre els horaris i les tarifes, però no li falta raó quan exigeix més inversió estatal en una xarxa obsoleta, i el compliment del pressupostat, perquè els retards de trens no siguin el pa de cada dia.
L’enèsim contratemps de Rodalies es produeix en ple període electoral. Així que és d’esperar que la destrossa de l’R2 es converteixi en material de campanya. Així serà, i ens tocarà conviure i intentar distingir entre retrets d’ofici, debats pertinents sobre el model de mobilitat i els recursos que requereix, explicacions sobre les causes encara confuses que s’han contemplat per a l’últim incident i la necessària gestió tècnica, amb el servei als afectes en primer pla, d’una situació que s’hauria de resoldre diligentment.n
L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.
DIRECTOR:
Cada administració ha d’assumir la seva part de responsabilitat i no només assenyalar els errors de tercers