¿Podria haver-se evitat tanta destrossa?
Els experts coincideixen que la causa de l’incendi que va destrossar les comunicacions a l’estació de Gavà no va poder ser un llamp, que és el que havia apuntat Adif com a possibilitat.
d’avaries similars conviden també a aixecar una cella. Comencem per un incident molt similar ocorregut el desembre del 2015, quan a prop de Mollet es va produir un robatori de 360 metres de cable de coure al traçat de l’R8 que va acabar causant un incendi que es va carregar totes les comunicacions de l’estació. Hauria pogut costar la vida als lladres, però van tenir sort. El cable es va quedar penjant, va tocar una senyalització i va generar la sobrecàrrega i el foc posterior. Una situació molt similar a la de Gavà, tot i que en aquest cas Adif ha assegurat que no es tracta d’un sabotatge o d’un intent de robatori. En aquell cas, l’avaria va requerir tres mesos de treballs per poder recuperar la fluïdesa.
El segon exemple ens porta a Massalfassar (València), on el 21 de desembre del 2021 es va produir un altre robatori de coure, en aquest cas, la barbaritat de mil metres, que va derivar en un incendi que també va arrasar l’edifici tècnic de l’estació. D’entrada cal dir que les imatges d’aquell incident mostren un nivell de destrossa superior al que exhibeixen les fotos de l’interior de la caseta de Gavà, tot i que, en qualsevol cas, requerirà un renaixement similar. «La cosa sembla que va per a llarg», va admetre llavors un portaveu d’Adif.
De l’edifici tècnic de Gavà, en canvi, només s’han filtrat fotos realitzades per personal d’Adif, però ni l’empresa pública, ni tampoc cap càrrec polític han mostrat l’estat del sistema de control.
■
Xavier Flores no és una persona que digui les coses sense pensar. Perquè és molt més un perfil tècnic que polític. Dimarts, el secretari general d’Infraestructures del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana va assegurar que l’incendi que dilluns a la nit va destrossar les comunicacions de l’estació de Gavà de la línia R2 havia deixat «a cegues» el baixador. I hi va afegir que la hipòtesi «més raonable» era que un llamp hauria causat l’avaria. Flores, enginyer de Camins, Canals i Ports, va ser gairebé una dècada el director general d’Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat, així que sap bé que quan es parla de Rodalies, el millor és no donar res per descomptat. Per això va parlar de possibilitats, no de certeses.
L’endemà, basant-se en els mapes de Meteocat, la possibilitat d’una tempesta elèctrica perdia força al no aparèixer cap descàrrega al cel de Gavà en tot el dia. Els experts consultats per aquest diari, que demanen l’anonimat per raons òbvies (tenen relació professional amb Adif), coincideixen que no va poder ser un llamp.
La mateixa ministra Raquel Sánchez, exalcaldessa de Gavà, va assegurar ahir que el Govern central «en cap moment ha determinat que aquesta en fos la causa». A l’espera d’una investigació –la Generalitat ha reclamat fer la seva auditoria pròpia però no sembla que ho pugui aconseguir–, la responsable de Transports sí que va assegurar que l’origen va ser «un fet fortuït no previsible». ¿S’hauria pogut evitar tanta destrossa? ¿Està prou protegida la infraestructura?
El cable que es va desprendre de la catenària, carregat amb 3.000 volts, va quedar penjant i va impactar amb un senyal lluminós –un indicador de sortida que permet al maquinista saber si ja pot emprendre la marxa–, que amb la descàrrega es va incendiar i va traslladar tota la tensió a l’edifici tècnic, on les flames es van menjar el cablatge de comunicació de Gavà. Resultat: l’estació de l’R2 entre Castelldefels i el Prat de Llobregat es queda sense enclavament, el sistema automàtic que controla tots els senyals que governen les entrades i sortides de trens des dels dos costats, incloent-hi les vies per on els Regionals avançaven els Rodalies.
La peça danyada controla el funcionament de tots els elements
L’origen del mal
Un parell d’enginyers experts consultats per aquest diari coincideixen. «Només de veure la imatge ja tens clar que no va ser un llamp», concreta un. «No va ser un llamp, hauria fos el cable i l’hauria deixat sense càrrega». Expliquen que un llamp, a més d’haver desintegrat el cable, hauria generat un avís a la subestació elèctrica, que de manera immediata hauria desconnectat l’energia i hauria convertit el cable en una simple corda. «Es va desprendre de la catenària, per raons que hauran d’explicar-nos i, amb tota la càrrega elèctrica, va impactar amb el senyal i va generar la descàrrega». I a partir d’aquí, una sèrie de desgràcies.
Els enginyers es qüestionen si el senyal disposava d’una presa de terra. Una pregunta retòrica, afirmen, perquè en vista que el foc va arribar a l’edifici tècnic, «és evident que l’energia no es va canalitzar cap al terra, sinó seguint els cables fins al cervell de l’enclavament». Per tant, coincideixen, o no hi havia presa de terra o no va fer el treball esperat.
I un altre element per a la reflexió: la caseta amb tot el cablatge que governa l’estació, d’acord amb les imatges publicades en xarxes, no disposava d’un sistema immediat d’extinció d’incendis. És a dir, que al primer símptoma de fum no salta un producte químic capaç d’apagar les flames sense malmetre la instal·lació.
Un dels experts consultats assenyala, a més, que aquests edificis tècnics (el de Gavà és del 2018) «són d’una importància extrema a les estacions però, en canvi, estan instal·lats en casetes que semblen provisionals». «Molt cutres», detalla, perquè s’entengui bé. «I de molt fàcil accés per a qualsevol que vulgui fer un sabotatge important», afegeix l’altre.
■
«La caseta és de fàcil accés a qualsevol que vulgui fer un sabotatge», assegura un expert