Només el 86% dels catalans de 17 anys segueixen escolaritzats
La xifra, segons un informe de la Fundació Bofill, se situa quatre punts percentuals per sota de la mitjana espanyola, que és del 90%.
Finalitzada l’educació obligatòria (l’ESO), només el 86,3% dels adolescents catalans de 17 anys segueixen escolaritzats, gairebé quatre punts percentuals per sota de la mitjana espanyola, que és en el 90%, i molt per darrere de territoris com Navarra (100%) i el País Basc (97,5%). Xifres preocupants que són encara més alarmants entre l’alumnat vulnerable: un 30% no continua estudiant més allà de quart d’ESO, per sobre de la mitjana catalana (14%). Un nou informe de la Fundació Bofill confirma que l’elevat abandonament escolar prematur [percentatge de joves entre 18 i 24 anys que no han obtingut cap títol d’educació postobligatòria i que no està estudiant] a Catalunya es deu en gran manera al nombre de joves que no accedeixen a la postobligatòria just acabar l’ESO per falta de motivació.
És a dir, acabar l’institut amb el títol de l’ESO sota el braç, però no continuar estudiant res més enllà està considerat –per tot el que comporta tant per al jove com per a la societat– abandonament prematur. L’ESO és la formació mínima imprescindible per obtenir un lloc de treball no qualificat, però res més.
El 2020, el 61% dels alumnes de 19 anys que havien deixat els estudis ho havien fet principalment a l’acabar quart d’ESO. Només en un any, 9.905 joves no van transitar cap a batxillerat o cicles formatius de grau mitjà. Una altra dada a tenir en compte és que la meitat dels alumnes que no segueixen la via de l’educació postobligatòria s’han graduat en ESO, malgrat tenir totes les portes acadèmicques obertes (i tota la vida per davant). En el curs 20192020 –sempre segons remarca l’informe de la Fundació Bofill– prop de 5.500 alumnes que havien obtingut el graduat no van iniciar els estudis postobligatoris.
És per això que, a ulls d’Adrián Zancajo, autor de l’informe, és tan important l’orientació i l’acompanyament, que han d’anar «molt més enllà d’orientar a quart d’ESO». «Que la meitat de les persones que no transiten tinguin el títol demostra que són imprescindibles recursos d’acompanyament que comencin abans. L’orientació hauria de ser individualitzada, al llarg de tota l’educació i flexible», remarca l’investigador.
Diferències socials
L’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques o d’origen, a més, abandona tres vegades més que l’alumnat sense aquesta condició; i l’alumnat estranger no continua dues vegades més que l’autòcton. Entre les causes hi ha l’efecte Pigmalió –la mirada negativa i les baixes expectatives d’alguns professors cap sls alumnes d’origen migrant– i la segregació escolar. Un alt percentatge dels que abandonen són alumnes amb necessitats educatives especials (NESE) que no troben suport més enllà de l’ESO, tal com famílies i centres d’FP fa molt temps que denuncien.
Per gènere, tot i que els nois abandonen 1,4 vegades més que les noies, un percentatge significatiu de les noies de nacionalitat estrangera o en situació de vulnerabilitat no transiten cap a l’educació postobligatòria en proporció similar a la dels nois.
■
La taxa d’abandonament és el doble entre els estudiants d’origen estranger