Més municipis catalans de la CHE entren en emergència
La zona afectada per la falta de pluges inclou ara municipis de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.
L’últim informe mensual de la Conca Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) porta males notícies. Les precipitacions de l’abril han sigut gairebé inexistents i això repercuteix en l’estat de les reserves. Davant aquesta situació, la unitat territorial d’escassetat (UTE) del baix Ebre entra en emergència. Aquesta zona inclou municipis de les comarques catalanes del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta o la Ribera d’Ebre.
L’emergència és el pitjor escenari que preveu la CHE. La conca del Segre també està en aquesta mateixa situació però des de fa 12 mesos. En el cas de la unitat territorial del Segre, la CHE va anar un pas més enllà i va declarar la «situació excepcional per sequera prolongada». Aquesta declaració significa que el panorama és especialment greu al territori, per la qual cosa la CHE ho comunica al ministeri pertinent, un procés que podria facilitar les ajudes als agricultors, per exemple.
En el cas de la subconca del baix Ebre, que just ha entrat en emergència, la declaració de situació excepcional per part de la presidenta podria arribar aviat. Hi ha dues subconques més de l’Ebre que canvien de fase. Les unitats de la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa entren en alerta, el pas abans de l’emergència. Si no plou aviat i molt, la CHE reconeix que aquestes dues unitats també entraran probablement en emergència.
Els escenaris
Cal aclarir que els diferents escenaris de sequera tenen denominacions diferents a la CHE i a les conques internes (regides per l’Agència Catalana de l’Aigua, l’ACA). A la CHE les fase són les següents: normalitat, prealerta, alerta i emergència. L’ACA preveu un escenari més: normalitat, prealerta, alerta, excepcionalitat i emergència.
En aquests moments, l’única unitat territorial de la conca de l’Ebre que està en normalitat és la del riu Garona (Vall d’Aran), que desemboca a l’Atlàntic.
■