TURISME SENSE TURISTES
És la gran pregunta que ha de respondre tot barceloní als seus amics de visita: «¿Em recomanes algun restaurant?». Aquí en tens 10 de lliures de xancletes amb mitjons.
El pitjor de tenir amics estrangers és que quan vinguin a Barcelona et faran la gran pregunta: «¿Em recomanes algun restaurant?». No és per prendre’s a broma una petició d’aquest calibre. Per no enviar els teus col·legues a una trampa per a guiris, el primer és evitar els restaurants que surten a totes les guies i s’omplen de turistes socarrimats a la recerca de gaspatxo de bric i braves congelades. El segon, triar espais honestos on puguin conèixer el producte i els plats més icònics de la nostra gastronomia, sense que els prenguin el pèl i la Visa. El tercer, armar-te de paciència cada vegada que et pegunten com es menja el cap d’una gamba.
ESTOVALLES I UNIFORME BASC RENASCUT.
El veterà Abasolo Etxea viu una segona joventut. Els nous propietaris han fet un lífting a aquesta taverna basca que conserva l’ànima i la seva llegendària contraporta de fusta intactes. La carta ha arribat a un nivell més alt d’excel·lència, amb la brúixola orientada als clàssics de la gastronomia basca, i desviant-se ocasionalment cap a tapes i platets universals. Que bones que els surten les mongetes amb cloïsses, que tendres aquelles cocotxes arrebossades, quin vici la cua de vaca, que cremoses aquelles croquetes de sípia i que imperial la truita de bacallà, un disc groc tan sucós i temptador que es fa curt. Sense tòpics, sense concessions, Abasolo és exemple de bona taula i servei impecable, l’escenari perfecte per enlluernar els teus amics estrangers amb una mostra de cuina basca amb fonament i un entorn lliure de xancletes amb mitjons. ¿Flam amb Idiazábal de postres? Pregunta retòrica.
Abasolo Etxea
Marià Cubí, 190.
CANAL HISTÒRIA NOU ‘VINTAGE’.
Cafè del Centre és carta guanyadora. Es tracta d’un dels cafès modernistes més antics de Barcelona, es recolza en un servei professional uniformat a la manera antiga, recupera i actualitza plats catalans vintage, i està vivint una segona etapa, en mans del Grup Confiteria, d’allò més exitosa. La Barcelona modernista batega en un interior sembrat d’objectes i ornaments d’una altra era. M’encanta recomanar aquest espai a amics estrangers. Els torna bojos la vella història del cafè, es perden en la seva decoració museística, i vibren amb plats com els ous mimosa amb tonyina i botarga, la focaccia amb alvocat i papada curada, la terrina de galta i capipota o el famosíssim croissant farcit d’ensaladilla russa, la tapa més celebèrrima de la casa. Monocle i levita permesos en el dress code.
Cafè del Centre
Girona, 69.
PLAER A SANT ANTONI PLATS D’ALEGRIA.
En ple barri de Sant Antoni, emparat per una illa oxigenant i plena de vida, acaba d’apujar la persiana Candela en Rama, una nova aventura del grup 9 Reinas que recomanaria amb els ulls tancats a turistes assenyats sense ganes de caure en trampes per a turistes. Aquest espai diàfan, ampli i amb terrassa aposta fortament per una cuina de mercat reconeixible i agradable. Tapes, platillos, brasa, xup-xup, i fins a l’infinit i més enllà. L’ensaladilla russa és una festa de les grosses; hi posen un ou ferrat i la rematen amb llenques de ventresca de tonyina: monumental. El calamar brasejat sobre all-botifarró de Jaén posa ulls en blanc. Cloïsses amb papada. Mandonguilletes amb sípia i patates. Croissant de steak tartare. Els teus col·legues americans esborraran la Rambla de la seva agenda gastro ipso facto.
Candela en Rama
Parlament, 41.
CASA JARDÍ LLUNY DEL SOROLL.
¿Per què no fugir de la voràgine turística i buscar una mica d’aire? Ubicat a l’avinguda d’Esplugues, Café Chandigarh espera el visitant amb una de les terrasses enjardinades més