UN ITALIÀ DIFERENT
Doppietta no és una pizzeria ni una `trattoria', ni ho fia tot a la pasta. Tampoc és una `salumeria' tot i que serveix formatges i embotits, a més de plats calents del país transalpí per compartir
Un restaurant italià no necessàriament ha de ser un restaurant de pasta o una pizzeria. O una trattoria. ¿Per què no pot ser una salumeria on tastar bons formatges i bons embotits de totes les regions transalpines i on rematar la feina compartint platers saborosos d’aquell país i bevent els seus vins? Doncs és clar que pot ser, i ho demostra Doppietta, el germà petit de Benzina, separats per la paret mestra que comparteixen aquests locals a Sant Antoni (passatge de Pere Calders, 4 i 6).
Una idea gastronòmica tan senzilla com sòlida en un lloc molt càlid i agradable que juga amb propostes fredes i calentes. Entre les primeres, a més de les làcties i les càrnies ja citades, les conserves i adobats que preparen allà mateix, com les melmelades casolanes, els bolets xiitake en salsa de soja, les olives i les tàperes.
I entre les segones, destaquen les minicroquetes de formatge grana padano amb maionesa de tòfona, l’albergínia a la parmesana amb stracciatella i, sí, també alguna elaboració amb pasta, i molt bona, com testifiquen els cavatelli amb ragoût blanc (sense tomàquet) de pollastre i pecorino. La rematada final ha de passar, sí o sí, pel tiramisú, dels millors de Barcelona i que agradarà fins i tot als que són poc amics dels dolços.
Els caps de setmana, Doppietta està triomfant amb el seu brunch all’italiana. De 13.30 a 15.30 hores hi ha bufet lliure de formaggi, xarcuteria, amanides i ous, i després et serveixen un plat calent a la taula (pasta, risotto, polpette al sugo rosso –són mandonguilles–...); tot, per 25 euros, incloent-hi una beguda (cervesa, vermut o aperol spritz) i unes postres o cafè a escollir. Amb raó hi ha llista d’espera.
■