«Els estudiants i els malalts avui són clients: és un horror»
El filòsof i professor italià Nuccio Ordine, reconegut especialista en l’art i la literatura del Renaixement, va parlar ahir amb aquest diari després de conèixer-se que havia sigut guardonat amb el premi Princesa d’Astúries de comunicació i humanitats 2023. Una distinció que el va fer «molt, molt feliç», però que, fent gala d’humilitat, va considerar «massa gran» per a ell, per la qual cosa la va dedicar «als mestres que ensenyen i canvien silenciosament amb el seu sacrifici la vida dels seus alumnes».
No en va el jurat del guardó va destacar que Ordine «estableix un diàleg amb la societat contemporània per transmetre, en especial als més joves, que la importància del saber es troba en el procés mateix de l’aprenentatge». «La utilitat de l’educació s’ha d’entendre en termes de passió per la recerca del coneixement i del millor de cada persona, sense circumscriure’s a un interès econòmic –continua l’acta–. El seu treball acadèmic, centrat en figures rellevants del Renaixement, destaca la necessitat de recuperar la riquesa de l’humanisme per a les noves generacions».
A més a més d’opinar sobre els perills de la intel·ligència artificial, del neoliberalisme i del populisme, Ordine insisteix a destacar la seva «gran admiració i gran afecte per a un gran mestre espanyol, Emilio Lledó». «Quan tenia 20 anys vaig escoltar uns cursos sobre Plató que va fer a Nàpols. El món necessita grans mestres plens de passió i cultura com ell».
Ordine ha aconseguit el guardó quan es compleix una dècada de la publicació de La utilitat de l’inútil (Quaderns Crema en català i Acantilado en castellà), un breu manifest en defensa de les humanitats convertit en un best-seller internacional, publicat a 33 països i que només a Espanya ha venut 80.000 exemplars, tota una proesa per a un text assagístic de pes filosòfic. Entre les seves altres obres destacades, Clàssics per a la vida, Tres coronas para un rey Els homes no són illes.
i—A La utilitat de l’inútil, defensava la tornada a sabers com la filosofia, l’art, la música i la literatura. Però veiem precisament un retrocés brutal de les humanitats. ¿Continuem anant en la direcció contrària? ¿Què pot provocar això en la societat?
— És un problema que hi ha arreu del món a causa del neoliberalisme, que diu que la dignitat de l’home està en els diners que té al banc. Això és mentida. En la societat compten només les coses que et poden fer guanyar diners. No és veritat. Llegir un llibre, admirar un quadro o escoltar un concert significa pa per a l’esperit, ens permet ser millors, cultivar valors a contracorrent. I en l’actualitat, l’educació, el professor mateix, ha de ser un salmó: anar a contracorrent. Són falsos aquests valors que ens fan creure que la dignitat humana són els diners. La dignitat humana està en els grans valors com la justícia, la solidaritat, lluitar perquè les desigualtats, que avui són tan grans arreu del món, puguin disminuir i desaparèixer. Dedico aquest premi als mestres que ensenyen arreu del món en silenci i canvien la vida dels estudiants. Com recorda la fantàstica carta d’Albert Camus a Louis Germain,
el seu mestre d’Alger, quan va rebre el Nobel el 1957. Li deia: «Moltes gràcies, estimat mestre, sense tu, el nen pobre que era jo no hauria pogut fer el que ha fet».
—A Una petita biblioteca ideal, deia que la «literatura és la clau per entendre la vida». Però vivim un retrocés de la comprensió lectora en els joves. ¿Com es pot fer que entenguin la importància de la literatura?
«En l’actualitat, l’educació, el professor mateix, ha de ser un salmó: anar contra corrent»
«Creure que tens 1.500 amics a Facebook és una banalització de l’amistat»
— És una tasca molt difícil. Avui, el llindar d’atenció d’un estudiant és d’uns minuts. Després de 32 anys d’ensenyament he comprès una