El Girona continua disparat i s’acosta a Europa
L’onze de Míchel encadena la seva tercera victòria seguida. Taty va anotar el gol del triomf 4 minuts després de l’empat del Mallorca.
gol va alleujar el dolor per l’ocasió claríssima fallada per Joselu poc abans. El pitxitxi blanc-i-blau no va saber definir davant Dmitrovic. Per sort, el seu company d’atac va tenir després més fortuna. Més endavant arribaria el desastre.
El penal de Vini
Europa és un somni, i el somni és a l’abast de la mà del Girona, que tot just deixar el llast de l’angoixa per assegurar la permanència ha sortit disparat cap la part de dalt de la taula. Amb la tercera victòria seguida, la quarta dels últims cinc partits, alimenta l’ambició per aconseguir una cosa que mai es va proposar: sortir pel continent.
Va ser una victòria tan meritòria i valuosa com les 12 anteriors, perquè van plasmar la serietat d’un equip que no es deixa anar després d’haver obtingut el primer i únic objectiu, que era salvar-se. Bernardo i Taty Castellanos van expressar l’ímpetu de l’equip en les dues accions dels gols.
Sense saber si en tindrà prou amb la ratxa de l’equip per arribar a Europa (paraules majors, paraula tabú), Míchel s’ha proposat superar els 51 punts de l’equip de Pablo Machín (201718) per batre el millor registre de la brevíssima història gironina a Primera i mantenir alta la motivació de l’equip, aliè a l’agonia dels seus congèneres que encara lluiten per la permanència. Té 47 punts amb 15 en joc.
Possessió sense espais
GIRONA: primer temps en la seva constant i infructuosa pretensió de moure els vermells. Només es mourien forçats amb un gol en contra que els tragués el puntet inicial que pretenien conservar.
El gol del Girona va arribar al tall del descans, en una falta lateral que va aprofitar Bernardo, que no es va despistar, com va fer Arnau, a reclamar un penal a l’àrbitre. La pilota va quedar sense amo i el capità va clavar un cacau que va sorprendre Rajkovic. Castellanos havia xutat als núvols quatre minuts abans, també producte de l’estratègia, una opció valuosa per marcar quan el joc és insuficient. El Mallorca ni va trepitjar l’àrea de Gazzaniga. No li va fer falta per donar un ensurt: un ràpid contraatac el va culminar Antonio Sánchez amb un xut al pal des de fora de l’àrea.
Una altra pilota aturada
A mesura que s’acosta la final de Sevilla són cada vegada més oposades les dues maneres d’acostarse al títol de campió de Copa. Pamplona i tot Navarra fa setmanes que canalitzen una il·lusió que es desbordarà dissabte pels carrers de Sevilla. Des del 4 d’abril, quan l’Osasuna superava la semifinal contra l’Athletic, el club ha sabut anar dosificant l’emotivitat de la cita amb actes durant aquests dies que han anat carregant d’il·lusió la motxilla dels rojillos.
Primer va ser la presentació de la samarreta de la final, clàssica i vermella, com no podia ser de cap altra manera, i amb la frase «l’Osasuna és ànima, ànima i més ànima» enganxada al cor, com el de Michael Robinson, el seu autor, lligat per sempre a l’Osasuna. La campanya Qüestió d’ànima ja ha guanyat, fa dies que la samarreta s’ha esgotat als comerços i online.
Fa una setmana, El Sadar va tornar a carregar el tanc d’emocions, amb l’homenatge que el club va fer als jugadors rojilllos que van jugar la final de Copa del 2005. Que bonic veure l’emoció i l’agraïment dels Milosevic, Pablo García, Cruchaga, Valdo o Iván Rosado. Que emocionant l’abraçada de Webó i Chimmy Ávila. I la joia que l’Osasuna té a la banqueta, Jagoba Arrasate, ajuntant-los tots com si volgués sumar l’energia dels d’aquella final i els d’aquesta.
L’equip més letal
Mentrestant, a Madrid, la final és l’ocasió d’aixecar un títol, sí. Però també la pressió de no poder fallar, i menys a tres dies d’enfrontar l’anada del principal repte de la temporada, carregar-se al Manchester City a la recerca de la final de la Champions.
El Reial Madrid és l’equip més letal que conec quan ensuma un títol. No juga les finals, les guanya. Però aquest any ja va fallar a Riad i contra el seu gran rival. Ancelotti sap que no en tindrà prou amb la Copa per seguir a la banqueta, però també que si perdés contra l’Osasuna la prèvia del City resultaria insuportable.
Dues aproximacions radicalment oposades al dia que millor representa la gran festa del futbol. Això sí, cap de les dues assegura res, ni victòria ni derrota. L’única cosa que valdrà per guanyar serà saber competir millor que el rival.
■