La graduació de Jaka Lakovic
Amb el títol de l’Eurocup, l’equip claretià, a les ordres de l’eslovè, aconsegueix plaça per a l’Eurolliga. «Encara no som conscients del que hem fet», diu.
El títol de l’Eurocup ha portat la felicitat a Las Palmas i l’eufòria al Gran Canària, el club que presideix des de fa vuit mesos Sitapha Savané. A més a més de la glòria per ser el campió de la segona competició europea de clubs, el títol porta afegit un altre premi, la invitació per jugar la pròxima Eurolliga, torneig en què ja van competir la temporada 2018-19.
Però si hi havia algú exultant en la celebració era el tècnic de l’equip, Jaka Lakovic, per a qui el triomf en la final davant el Telekom Turk (7164) que es va disputar al Gran Canaria Arena (aquest privilegi se’l va guanyar per la primera posició en la fase regular) és la seva consagració, després d’una carrera meteòrica a les banquetes. «Aquest és un dels moments més feliços de la meva carrera», va admetre el preparador eslovè. «Encara no som del tot conscients de l’èxit que hem aconseguit», va dir.
En tot just sis anys, Lakovic (Ljubljana, 1984) ha construït una carrera envejable com a tècnic, després de gairebé 20 anys a les pistes en vuit clubs diferents, dels quals cinc van ser al Barcelona (2006-2011), on va aixecar l’Eurolliga de París.
Tot just un any va durar el trànsit entre la pista i la banqueta. Ho va fer al Barça B, el filial de l’equip blaugrana, el 2015 com a jugador entrenador al costat d’Alfred Julbe per retirar-se al final d’aquella temporada. Des d’aleshores va aprendre a l’Eslovènia de Luka Doncic i Igor Kokoskov que va conquerir l’Eurobasket 2017, al Bilbao de Mrsic i al Joventut al costat de Duran fins a arribar al Rathioparm Ulm de la lliga alemanya, on va obtenir els galons d’entrenador en cap. Ja aquest estiu passat, després de tres anys a Alemanya, va fer el salt al club claretià.
Casat amb l’exjugadora Helena Boada i pare de dos bessons (Luca i Pol), Lakovic va recordar que quan es va fer càrrec del Gran Canària es va marcar l’objectiu de «construir una cosa especial», però no va entrar a valorar si el club acceptarà la invitació de la màxima competició europea. «Avui ho celebrarem, ja parlarem del futur», va deixar anar. En la seva única temporada a l’Eurolliga (2018-19) el Gran Canària va pagar l’esforç, amb dos partits europeus setmanals i desplaçaments molt complicats des de l’illa, amb una campanya desastrosa a la Lliga Endesa, en què va vorejar el descens.
■