Mateu Alemany
La projecció pública de Mateu Alemany (discreta, però contundent, amb un cert halo d’elevació moral, com qui és conscient que viu en un estadi superior a la resta, però sense voler-ne fer massa ostentació) s’adiu força amb la pròpia personalitat de qui es dedica al negoci del futbol des que, amb 26 anys, el 1989, va entrar al Reial Mallorca (el club de la seva terra natal) com a adjunt a la gerència. Les dades de l’advocat que acaba de deixar el Barça per anar (segons totes les informacions) a l’Aston Villa de Birmingham, parlen de la seva afició a la vela, el pàdel i el golf i del seu fort caràcter competitiu, des que jugava de jove a futbol sala fins que, de gran, ha esdevingut un referent gràcies a la seva capacitat de negociació que alguns han arribat a qualificar de «miraculosa». Sense anar més lluny, el comunicat que va emetre el Barça per anunciar, per sorpresa, la desvinculació d’Alemany, parlava de la seva habilitat a «tancar operacions que semblaven impossibles i dotar l’entrenador d’equips competitius, dins els problemes econòmics que encara arrossega el club».
És a dir, Alemany és «un geni dels despatxos», com ha escrit el periodista Frank Bayer, el «cervell» del Barça que és a punt de guanyar la Lliga, «l’arquitecte real del projecte de Laporta». El Daily Mail l’ha qualificat com a «guru» i coneguts seus l’han definit amb aquest símil: «N’hi ha molts que espolsen les branques esperant que caigui la fruita; ell, no. Ell puja a l’arbre i agafa la poma que vol».
Un líder
Alemany és un líder, potser a l’ombra, però líder al cap i a la fi, i ho va ser quan va esdevenir l’abanderat d’una plataforma que pretenia posar fi a l’època Villar al capdavant de la Federació Espanyola de Futbol. Aquella «revolució territorial» no va prosperar, però va servir perquè el fins ara director de Futbol blaugrana acabés de teixir un munt de complicitats en un món en què les relacions i l’agenda ho són quasi tot.
Alemany va estar 16 anys al capdavant del Mallorca. Amb diferents responsabilitats. Aviat va ser-ne el gerent, es va convertir en conseller delegat i després en president, amb el suport de qui aleshores era el màxim accionista del club, Antonio Asensio. Va participar activament en la conversió en societat anònima esportiva, va aconseguir uns quants èxits esportius (una Copa del Rei i una classificació per a la Champions) i es va convertir en l’home fort de l’entitat. Un cop fora, per discrepàncies amb la nova fornada d’accionistes, el Mallorca va anar de mal borràs. Fins que el van tornar a cridar i va tornar a ser president (el 2009) i va ser rebut, pels aficionats i per la plantilla, com un revulsiu esportiu. Algú que, des dels despatxos i la llotja, era capaç de canviar el rumb d’una nau que anava a la deriva. Amb aquest bagatge (i gràcies a les gestions i les recomanacions de Tebas –sí, de Tebas, amb qui Alemany manté una bona relació–), el controvertit i odiat amo del València, Peter Lim, el va fitxar com a gerent. Va durar dos anys, just el temps de reflotar el club xe i d’enfrontar-se a l’empresari de Singapur per emprendre noves aventures.
Diplomàtic
El que sí que es pot dir de Mateu Alemany és que sap despistar el personal. Podria haver fet carrera com a diplomàtic, si no fos que la seva vida ha estat i sembla que serà el futbol. El 2006, quan plegava per primer cop del Mallorca, va dir: «Me’n desvinculo i no hi tornaré». I va tornar, com hem vist. Ara, fa un mes, poc abans d’anunciar que plegava del Barça, afirmava que els rumors sobre l’Aston Villa eren «un assumpte privat» i recalcava que seguiria al club. I encara fa menys temps, el 29 d’abril, assegurava que «estem preparats per començar a actuar en la plantilla, serà un estiu molt interessant».
Ho serà, però a Birmingham, que és on hi ha més diners i més possibilitats de fer la seva, sense que l’ombra omnipresent de Laporta o aquest hipotètic i alambinat retorn de Messi, que no era ben vist pel mallorquí, o la crisi financera, li ennuvolin la travessia. El president del Barça (després de les fugides de Jaume Giró i Ferran Reverter) ara veu com trontollen dues potes del trípode que el mantenia amb un cert equilibri: hi ha rumors que Jordi Cruyff també s’ho repensa. Les perspectives són nefastes, es miri com es miri, i encara queden sorpreses dins l’armari. Mentrestant, Alemany, retret, seriós, però també ambiciós i impertorbable, decideix navegar en mars més plàcids, amb vent a favor.
■