Europa es queda per ara a la rereguarda de la carrera a l’espai
▶ Les missions europees depenen encara de grans actors com la NASA
Davant dos gegants espacials com els EUA i la Xina, Europa es manté en la rereguarda. «Tenim una veu feble», reconeix l’oficial superior d’Estratègia per a l’Exploració Humana i Robòtica de l’Agència Espacial Europea (ESA, per les seves sigles en anglès), Stefaan De Mey. El paper europeu en l’exploració de l’espai depèn de grans actors com la NASA. «Hem reclutat nous astronautes, però només podran viatjar a l’espai en missions nord-americanes i russes», explica De Mey.
No obstant, Joan Anton Català, autor del llibre Geopolítica de l’espai (de l’editorial catalana Angle Editorial), afirma que l’ESA necessita la NASA perquè aquesta última «és un monstre i té més pressupost». Segons Space Revolution, un informe elaborat per experts del sector, la mitjana del PIB europeu que s’inverteix en l’espai és només una quinzena part del pressupost de l’agència nord-americana. Però «l’ESA té moltes missions pròpies i ha demostrat ser molt capaç», remarca l’escriptor, especialitzat en astronomia i astrofísica. Aquesta organització intergovernamental, que compta amb 22 estats membres, és independent de la UE, que té la seva pròpia Agència de la Unió Europea per al Programa Espacial (EUSPA, les seves sigles en anglès), si bé col·laboren entre si.
La guerra a Ucraïna ha augmentat la despesa militar europea, així com la preocupació per a la defensa i la seguretat no només a la Terra, sinó també en l’òrbita extraterrestre. L’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors, Política i Seguretat, Josep Borrell, va dir el 26 de setembre en la inauguració del nou edifici del Centre de Satèl·lits de la Unió Europea que l’espai, al qual es va referir com «la nova frontera de la geopolítica», «ha adquirit una dimensió estratègica». El ciberatac que els russos van portar a terme contra el satèl·lit de comunicacions ucraïnès
KA-SAT tan sols unes hores abans de l’inici de la invasió d’Ucraïna el 24 de febrer de 2022 és un clar exemple d’això.
Falta d’autonomia
Fins abans de l’inici de la guerra, l’ESA tenia projectes en comú amb Roscosmos, l’agència espacial russa. I, tot i que Rússia ja tènia la intenció de distanciar-se d’Occident, Català assenyala que el conflicte russoucraïnès «va accelerar el trencament de les relacions i va tensar la corda». Així mateix, De Mey insisteix que el final de la cooperació entre Rússia i Europa va ser «una prova de la falta d’autonomia europea», ja que les missions conjuntes a la Lluna i a Mart –com l’enviament d’un rover europeu al planeta vermell a bord d’una nau d’aterratge russa– no es van poder portar a terme. «No vam ser capaços de fer aterrar l’astromòbil a Mart pel nostre compte», lamenta.
La sobirania espacial també ha despertat cert interès en els europeus. «Si no espavilem, altres països com la Xina o els EUA aconseguiran l’economia de l’espai», diu Català. Clémence Poirier, investigadora de l’Institut Europeu de Política Espacial, hi coincideix: «Europa està una mica per darrere de xinesos i russos. No hem de perdre aquesta oportunitat».
■