Les empreses espanyoles guanyen protagonisme en la nova era espacial
▶ Els nanosatèl·lits d’òrbita baixa donen lloc a la creació de noves companyies
Les empreses espanyoles estan guanyant protagonisme en la nova era espacial europea. La guerra d’Ucraïna ha suposat un replantejament geoestratègic per part dels països i les inversions en el sector han augmentat. Aquesta entrada de capital privat ha provocat una explosió d’empreses emergents que, lligada a la reducció en el cost de satèl·lits de petita mida, produeix una reducció de les barreres d’entrada financeres. Un total de 1.694 empreses es van repartir 252.900 milions de dòlars en inversions en els últims 10 anys.
L’anunci aquesta setmana del projecte espacial europeu Iris2 per a la creació d’una constel·lació de satèl·lits pot suposar la connexió definitiva entre el New Space i les grans companyies vinculades al sector espacial. El pla està dotat amb 6.000 milions d’euros. Un consorci que integren Airbus SE, Thales Alenia Space SAS, els operadors de satèl·lit Eutelsat Communications, SES, Hispasat, Deutsche Telekom, Orange, OHB, Hisdesat Servicios Estratégicos, Telespazio i Thales aspira a la licitació.
Però altres projectes espacials estan en marxa. La xarxa satellitària de l’Atlàntic, que preveu el llançament de 16 satèl·lits (vuit són de Portugal) és el projecte estrella de l’Agència Espacial Espanyola i destí de bona part del Perte aeroespacial (que mobilitzarà 4.533 milions d’euros entre el 2021 i el 2025 en inversions publicoprivades). Però també està, per exemple, la xarxa de la firma espanyola Sateliot, cridada a ser la primera xarxa mundial de satèl·lits 5G. I està prevista també una altra xarxa privada espanyola, BeetleSat, constel·lació basada en satèl·lits per a connectivitat global en banda Ka per a comunicacions segures.
Camp de batalla del segle XXI
Segons l’opinió de Jordi Hereu, president de l’operador de satèl·lits de participació pública Hispasat, «l’espai és el camp de batalla del segle XXI. És un àmbit estratègic i global que necessitarà la col·laboració de tots, empreses veteranes i noves empreses». Hispasat és el tercer operador de satèl·lits en mida d’Europa.
Carlos Fernández de la Peña, conseller delegat a Espanya de la multinacional italiana Telespazio, defuig del concepte New Space a l’entendre que el pastís espacial es repartirà en funció dels serveis oferts i no de la mida dels satèl·lits o la distància de la seva òrbita. Opina que «per a Espanya és important aconseguir la independència tecnològica necessària per poder llançar satèl·lits a l’espai».
Jaume Sanpera, CEO de Sateliot, reconeix el potencial d’Espanya al camp espacial, però adverteix que les noves empreses nascudes entorn del New Space necessitaran més finançament públic per evitar que caiguin en mans d’inversors estrangers. El 80% de la facturació del sector espacial espanyol és exportació, segons l’ICEX i la patronal sectorial Tedae. «Calculo que amb uns mil milions d’euros de diners públics seria possible consolidar el futur de les noves firmes New Space espanyoles i, a partir d’aquí, impulsar tot l’ecosistema d’empreses proveïdores que seran els següents a recolzar».
■