Un Regne Unit sumit en una crisi corona avui Carles III
▶ La Gran Bretanya patirà aquest 2023 una contracció de la seva economia del 0,2%, segons l’OCDE ▶ Les causes van més enllà del Brexit, segons els analistes
El 64% dels britànics asseguren que estan poc o gens interessats en la coronació del rei Carles III, que tindrà lloc avui a les 11.00 hores (una més a Espanya) a l’abadia de Westminster,
a Londres. Darrere d’aquest desinterès per un esdeveniment històric (fa 70 anys que no es corona un monarca al Regne Unit), a més de la menor popularitat del monarca respecte a la que tenia la seva mare, Isabel II, hi ha que aquesta sigui una societat molt diferent de la de mitjans del segle XX i hi hagi una profunda crisi econòmica i política les arrels de la qual s’han de buscar més enllà del controvertit referèndum del Brexit.
Segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el Regne Unit patirà aquest 2023 una contracció de la seva economia del 0,2%. És, per darrere de Rússia (-2,5%), el país amb la pitjor previsió de creixement. El Fons Monetari Internacional (FMI) dibuixa un escenari més depriment: un retrocés del 0,3%, mentre que Rússia creixerà un 0,7% malgrat les sancions per la guerra d’Ucraïna.
Aquestes dades es tradueixen en un dia a dia cada vegada més costa amunt per als ciutadans britànics. La taxa d’inflació interanual es va situar el març passat en el 10,1%, una mica millor que el febrer (10,4%), però molt lluny de les dades d’Espanya (3,3%), França (5,6%) o l’eurozona (6,9%). Pitjors números va registrar l’IPC corresponent als aliments i begudes no alcohòliques, que va escalar fins al 19,2% (un punt més que al febrer).
Segons el Trussell Trust, una organització no governamental que dona suport a una xarxa de 1.200 bancs d’aliments arreu del país, entre l’abril del 2022 i el març del 2023 es van entregar gairebé tres milions de paquets d’aliments d’emergència, més d’un milió d’aquests a menors d’edat. Es tracta de la quantitat de paquets distribuïts més gran en un any al Regne Unit i representa un augment del 37% respecte als 12 mesos anteriors.
Brexit, però no només
L’alça en el cost de la vida, que no ha anat acompanyat d’una equiparació dels salaris, ha provocat des de finals de l’estiu passat una onada de vagues i protestes en uns serveis públics (sanitat, educació i transports, principalment) molt tensats després d’anys de maltractament polític.
La majoria dels analistes coincideixen que la situació actual del
Regne Unit es remunta molt més enllà del referèndum del Brexit del 2016. «Hi ha moltes coses que no van bé al Regne Unit des de fa 15 o 20 anys. El Brexit només ha fet d’accelerador, ha exposat de manera oberta problemes que ja existien», explica a EL PERIÓDICO Francis Ghilès, investigador del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) i gran coneixedor del país.
Enrique Feás, del Real Institut Elcano, abunda que la sortida del Regne Unit de la Unió Europea no és l’única causa de la complicada situació que viu avui dia el país, però ha provocat una «incertesa» que, en un context de baix creixement sumat a les turbulències derivades de la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica, deixa en pitjors condicions el país per afrontar aquests desafiaments que si encara estigués sota el paraigua de la UE. «No tot el que passa al Regne Unit es deu al Brexit, la inflació no es deu al Brexit, però la manera d’afrontar-ho o els recursos amb els que compta sí que tenen a veure amb el Brexit», remarca.
Efectes de la globalització
Segons Sebastian Balfour, catedràtic emèrit d’Història i Ciència Política de la London School of Economics and Political Science, l’escenari actual és resultat del «procés de globalització, desindustrialització i concentració regional» que va accelerar la crisi financera i econòmica de 2008 i del «model econòmic hayekià (per l’economista austríac Friedrich von Hayek) derivat del thatcherisme i caracteritzat per la retirada de la inversió estatal, la privatització, la conversió d’una economia industrial en una de serveis, els baixos nivells de productivitat, els relativament baixos impostos, baixa inversió pública en infraestructures com transport, educació, vivenda i serveis públics, i desigualtats regionals i de classe».
La crisi política del Regne Unit també es troba entre les causes del fangar en què està immers el país. Ghilès posa com a exemple el cop que va suposar per a la credibilitat de la classe governant la decisió «basada en mentides» de Tony Blair d’«anar a la guerra amb l’Iraq» el 2003. O la baixa «qualitat» dels ministres dels últims governs conservadors.
El resultat són tres primers ministres en menys d’un any (Boris Johnson, Liz Truss i Rishi Sunak) que ha acabat d’enfonsar una reputació «de 300 o 400 anys» de «bon govern», destaca l’investigador del CIDOB. Segons l’opinió de Balfour, la situació actual «no té precedents». Per trobar una cosa similar caldria remuntar-se al Govern de Margaret Thatcher. Igual que llavors, l’ala neoliberal del Partit Conservador porta ara les regnes i governa el país des del 2010 «intensificant la transformació d’un model econòmic mixt un de dominat pel mercat».
■