Una cerimònia més curta i austera
La majoria dels britànics no havien viscut mai una coronació. La del rei Carles III, avui dissabte, serà la primera per a diverses generacions que no van conèixer cap altra reina que Isabel II, que portava al tron 70 anys i 214 dies quan va morir, el 8 de setembre passat. Tot i que des d’aquesta data, i amb gairebé 74 anys, el nou sobirà ja exerceix com a tal, la cerimònia en la qual serà entronitzat com a rei juntament amb la seva dona, la reina Camil·la, és ja un dels esdeveniments històrics més significatius del segle XXI. Si aquell 2 de juny de 1953 que es va coronar Isabel II es recorda com la primera vegada que el món sencer va poder assistir en directe, gràcies a la televisió, a una cerimònia medieval que s’havia celebrat invariable i a porta tancada a l’abadia de Westminster de Londres des de 1066, la coronació de Carles III passarà als annals per trencar regles i retallar en pompa (es calcula que costarà 114 milions d’euros als contribuents britànics; el doble del que va costar –al canvi actual– la d’Isabel II, ja que qüestions com la seguretat no eren un problema tan important llavors). Aquest és un recorregut pels tres dies de fastos (fins al dilluns 8, declarat festiu al Regne Unit) de la coronació de Carles III i per les diferències amb la cerimònia que va ungir Isabel II. 1. L’abadia de Westminster és una església anglicana. Hi tenen lloc les coronacions i altres cerimònies d’importància nacional. D’estil gòtic, el seu nom formal és el d’església col·legiata de Sant Pere.
2. La nau es va completar el 1519, 150 anys després d’iniciar-se la construcció durant el regnat d’Enric III.
3. El cor. Era on els monjos feien les seves pregàries.
4. L’altar major. Aquí hi haurà la cadira de la coronació, que s’utilitza des del 1308, i els trons del rei i de la reina consort.
Per a la coronació d’Isabel II s’hi van encabir 8.250 assistents de 129 països (el mateix Carles, amb 4 anys, va ser testimoni de la cerimònia; la seva germana, Anna, no, ja que es va considerar que era massa petita). La capacitat és de 2.200 persones, però el 1953 gairebé es va quadruplicar construint fins a 11 nivells d’altures.