La UE, contra la corrupció
La Comissió Europea està decidida a harmonitzar les definicions dels delictes associats a la corrupció (entre ells, el de malversació), cosa que obligarà els països dels Vint-i-set a establir un nivell de penes equiparable per a tothom. La proposta inclou també sancions.
Davant el greu problema de la corrupció a la Unió Europea (UE), la Comissió Europea ha proposat finalment aquesta setmana una directiva per harmonitzar en els Vint-i-set les definicions dels diferents delictes associats a la corrupció i obligar els estats a establir un nivell adequat de penes en cadascun d’ells. Per exemple, l’enriquiment il·lícit no es considera un delicte penal en 17 estats de la UE i el tràfic d’influències tampoc es considera delicte en dos estats, segons una consulta realitzada per la Comissió Europea, a la qual Bulgària no va respondre.
La directiva contra la corrupció proposada inclou des del suborn i el suborn fins a la malversació de cabals públics, l’apropiació indeguda, el tràfic d’influències, l’abús de funcions, l’obstrucció a la justícia, l’enriquiment il·lícit i la incitació i la cooperació. Les penes màximes per als diferents delictes s’hauran de situar com a mínim en una forquilla d’entre 4 i 6 anys, amb els seus respectius agreujants, segons el tipus de delicte que es tracti.
L’única harmonització aprovada fins ara a la UE es limitava al delicte de suborn al sector privat del 2003, amb unes penes màximes d’almenys entre 1 i 3 anys, i ha quedat desfasada. La proposta inclou sancions per a les empreses participants, mecanismes efectius per aixecar les immunitats i allargar el període de prescripció dels delictes com a mínim a 8-15 anys, segons el tipus penal concret. La directiva obliga els estats a establir normes efectives per prevenir els conflictes d’interès, per verificar l’exactitud i la transparència de les declaracions de béns dels càrrecs polítics i per posar límit als abusos a les portes giratòries entre l’Administració i el sector privat.
Elevat cost econòmic
Com que la legislatura europea ha entrat en la seva recta final, ja queden menys de dotze mesos per poder aprovar la directiva. Les negociacions seran difícils, tant entre els Vint-i-set al Consell de Ministres de la UE com entre els grups polítics al Parlament Europeu. L’elevat cost econòmic de la corrupció a la UE, el malestar social que crea i el descrèdit polític que genera cap a partits i institucions haurien de servir d’esperó per aprovar la directiva al més aviat possible.
El càlcul més conservador estima que la corrupció provoca unes pèrdues econòmiques a la UE d’almenys 120.000 milions d’euros anuals. Un detallat i minuciós estudi realitzat per Rand Europa el 2016 per al Parlament Europeu va estimar que el cost de la corrupció per a la UE i els seus estats pot superar els 900.000 milions anuals.
El 68% dels ciutadans de la UE i el 62% de les empreses basades en la UE estimen que la corrupció està estesa als seus països, segons mostra el sondeig Eurobaròmetre monogràfic del 2022. La corrupció també afecta les institucions europees, com evidencien els escàndols del Qatargate i del Moroccogate al Parlament Europeu i els endèmics problemes de les portes giratòries i del tràfic d’influències en la Comissió Europea i en les agències europees. Segons aquesta enquesta, el 69% dels ciutadans considera que les autoritats no persegueixen prou la corrupció d’alt nivell.
Assignatura pendent
L’Eurobaròmetre va revelar que en una sèrie de països de la UE els ciutadans ja s’han habituat a la corrupció, fins al punt de considerar-la un fenomen «tolerable», com el 62% dels letons, el 60% dels txecs i el 57% dels hongaresos, el 48% dels grecs, el 47% dels croats i el 46% dels búlgars i eslovacs.
No obstant, la corrupció és rebutjada com un comportament inacceptable pel 73% dels espanyols i finlandesos, el 78% dels irlandesos, el 76% dels portuguesos i luxemburguesos i el 70% de francesos i danesos.
En relació amb el 2005, la majoria d’estats occidentals de la UE han patit retrocessos en la seva puntuació a l’Índex de Percepció de la Corrupció, que elabora anualment l’organització Transparency International. Dels nous membres incorporats a partir del 2004, Estònia i Lituània són els països que han aconseguit les millores més significatives en aquest terreny, mentre que la resta continua arrossegant els peus.
Danesos modèlics
Dinamarca apareix com el país menys corrupte de la UE i del món a l’últim índex del 2002, amb 90 punts sobre 100. El segueixen a la UE: Finlàndia (87 punts), Suècia (83) i Holanda (80). Espanya obté 60 punts, per sobre d’Itàlia (56), però molt lluny dels estats modèlics. Els suspensos corresponen a Hongria (42 punts), Bulgària (43) i Romania (46). I molts països aproven, com els alumnes discrets, pels pèls: Croàcia, Malta, Xipre, Grècia, Eslovàquia, República Txeca i Polònia. ■